Empatia per combatre tabús sexuals

LLEGIU SISPLAU la Lara Bonilla. Fa un reportatge excel·lent, curiós i curós, ple de vida, d’aquests que ajuden a entendre mons diferents i de passada entendre’ns millor a nosaltres. El titula “Sexe i discapacitats, doble tabú”. Si heu vist la pel·lícula The sessions, amb una extraordinària Hellen Hunt, el tema és aquest. La història de la cinta està basada en un fet real, un poeta discapacitat que rep assistència sexual. Sóc un dels molts espectadors que abans d’acabar la pel·lícula ja es preguntava: i això aquí existeix? Quan dic això vull dir el servei d’assistència que a la pel·lícula presta Hellen Hunt. “No sóc una prostituta”, aclareix de seguida la coprotagonista. “A diferència de la prostitució, hi ha vincle afectiu i qualitat humana”, afegeix l’Eva, una de les voluntàries de Tandem Team, que inicia aquest servei al nostre país. Perquè sí, això comença a existir a casa nostra; en llocs com Holanda es considera un servei de salut. “A gent com jo, que hem nascut amb una discapacitat, se’ns considerava àngels asexuats. I t’asseguro que, en el meu cas i molts d’altres, no és així”, explica el Jaume, des de la seva cadira de rodes i des de la reivindicació de normalitat. Com que sé que llegireu la Lara i en coneixereu els detalls, no hi afegeixo més informació. Només reflexió. El que ens anem preguntant i el reportatge va responent. Per què ho fan? Què hi busquen? Què hi troben? Una situació una mica més difícil, menys habitual, ens serveix per qüestionar-nos el mateix de sempre: per què fem les coses. El periodisme neix de la curiositat, i la gent empàtica (i valenta) mata els prejudicis abans. Descobreixes altres realitats i confirmes que la vida és complexa, imprevisible, plena d’opcions i sorpreses.