Barcelona.Mireia Belmonte va aconseguir el seu objectiu: penjar-se la quarta medalla d'or als Campionats d'Europa de piscina curta. Ahir a la tarda, als 400 estils, va tornar a fer una exhibició de natació. I no tan sols va ser la més ràpida, sinó que també va rebaixar en més de dos segons el rècord dels campionats (4:21.23). Tot plegat per aconseguir el reconeixement de millor nedadora del certamen.
La badalonina se'n va de la localitat danesa de Herning amb un somriure de satisfacció més que merescut. Ha disputat cinc proves i n'ha guanyat quatre (200 papallona, 400 i 800 lliure i 400 estils). L'única en què va fallar va ser als 200 estils, el primer dia, en què va ser quarta, a tan sols una centèsima del podi.
Ahir Mireia Belmonte tornava a ser la millor a la sortida (0.64) i va completar els primers 100 metres (papallona) en primera posició. Belmonte només va patir una mica en el segon tram, d'esquena, en què l'hongaresa Katinka Hosszú se li va acostar perillosament. Però, a partir de la modalitat de braça i, sobretot, en el crol, la diferència va augmentar fins a arribar als 3,46 segons de distància. El podi el va completar la britànica Aimee Willmott, a més de quatre segons.
Una temporada quasi perfecta
Aquest 2013 començava amb un gran interrogant per a Mireia Belmonte. Venia de consagrar-se a l'elit de la natació després de guanyar dues medalles als Jocs de Londres (estiu 2012), però també de trencar amb el seu entrenador de sempre (Fred Vergnoux) i d'abandonar el CN Sabadell, el tècnic i el club amb qui havia aconseguit els seus millors resultats. Tanmateix, tot va començar a redreçar-se al gener.
La Federació Catalana hi va intervenir i va aconseguir calmar una situació molt tensa, que fins i tot hauria pogut desencadenar una retirada prematura de la competició. No va ser així. Belmonte feia les maletes cap l'UCAM Múrcia però es reconciliava amb l'entrenador francès. Oli en un llum.
La badalonina va tenir poc marge per entrenar-se i fer les mínimes per al Mundial de natació de Barcelona, però això no va ser cap problema per a ella. "És capaç de sortir de missa, tirar-se a la piscina i batre un rècord del món", deia a l'estiu Fred Vergnoux, que ja s'ensumava que el Mundial seria un èxit. No es va equivocar: es va penjar-se dues medalles de plata i un bronze.
Belmonte va aprofitar aquesta inèrcia guanyadora a la Copa del Món de piscina curta, on va guanyar diferents curses i va acabar en la tercera posició a la classificació absoluta. A l'última prova de l'any, els Europeus, tampoc no va decebre.
