L'esport intens pot provocar arítmies

BarcelonaL'exfubolista Miki Albert no havia notat mai res, però un ecocardiograma que li van fer quan el seu club, el Girona, va ascendir a Segona A, li va detectar una hipertròfia cardíaca. La mateixa anomalia que patia el jugador del Sevilla, Antonio Puerta, que va morir al camp. No és fins que es lamenta la mort d'esportistes professionals que es posa sobre la taula la necessitat de sotmetre's a revisions habituals per detectar a temps possibles anomalies. Però no només els esportistes d'elit, sinó també joves i adults que comencen a fer esport de manera regular. Sobretot si es tracta d'esport de resistència, com ara les maratons, el ciclisme o l'esquí de fons, ja que practicar exercici intens durant anys pot provocar malalties cardíaques, com ara fibrosi o arítmies, que poden derivar en morts sobtades. Ho ha demostrat per primer cop un estudi que han elaborat investigadors de l'Hospital Clínic i que ha estat publicat a la prestigiosa revista científica Circulation .

Els professionals del Clínic han volgut deixar clar que "practicar esport és bo" però "fer-ho en excés pot ser contraproduent". "Cada cop hi ha més persones que caps als 40 anys comencen a fer esport després de no haver-ne fet durant deu anys i es posen reptes alts, com córrer maratons o pujar muntanyes en bicicleta", ha destacat el cardiòleg Lluís Mont, coordinador de l'estudi. I abans, la persona s'hauria de fer un control per "comprovar que el cor acceptarà aquest sobreesforç", explica el director mèdic de l'Hospital Clínic, Josep Brugada.

Aquestes proves consisteixen en un electrocardiograma, un ecocardiograma i una prova d'esforç. Aquestes revisions són les que es fa cada trimestre l' ultraman Josef Ajram, especialista en proves de llarga durada i de resistència. Ell està acostumat a posar el seu cos al límit i qüestiona la relació entre l'esport de resistència i les malalties cardíaques. No obstant això, critica que qualsevol pugui posar-se a córrer una marató "i ningú li demani abans un electrocardiograma".

L'estudi del Clínic s'ha dut a terme durant cinc anys en un grup de rates que van ser sotmeses a una hora d'exercici diari durant setze setmanes, l'equivalent en humans a un entrenament diari durant deu anys. Després d'aquest temps, es van observar en les rates anomalies cardíaques, especialment en aurícules i ventricle dret, quan l'esforç el fa l'esquerre. L'estudi demostra que els canvis que experimenta el cor són reversibles sempre que la persona no hagi superat el "límit".