Ara Premium 01/04/2015

Executar un pres costa més que tenir-lo tancat de per vida

El suport a la pena de mort baixa als Estats Units i 18 estats l’han abolit

Núria Ferragutcasas
4 min
El tipus d’execució que fan servir els 32 estats dels EUA que tenen pena de mort és la injecció letal. El pres, lligat en una llitera, rep tres dosis que li causen la mort.

WashingtonLa majoria dels nord-americans donen suport a la pena de mort, però en l’última dècada aquesta majoria s’ha reduït considerablement: ha passat del 78% del 1993 al 55% actual, segons el centre Pew Research. Els canvis demogràfics i socials en la societat nord-americana expliquen, en part, la davallada. Tot i que la raó principal es redueix a una sola paraula: diners.

Diversos estudis realitzats als Estats Units mostren que executar la pena de mort és més car que mantenir un condemnat a la presó de per vida. El cost és més alt pels preus del judici -amb unes apel·lacions que poden durar més d’una dècada- i pel manteniment dels presos condemnats a mort en cel·les d’alta seguretat.

Un estudi recent de la Universitat de Seattle, a Washington, calcula que executar un pres costa un milió de dòlars més que encarcerar-lo de per vida. “Mostrem evidències empíriques dels costos de la pena de mort”, va afirmar Peter Collins, un dels autors de l’informe que a principis d’any va analitzat 147 casos de l’estat de Washington al diari The Seattle Times.

La crisi i la pena de mort

En temps de crisi, aquests costos de la pena de mort ha convençut més ciutadans i governants de la necessitat d’abolir-la que els raonaments morals. De fet, des de l’inici de la Gran Recessió, a finals del 2007, sis estats han fet aquest pas: Nova Jersey, Nova York, Nou Mèxic, Connecticut, Illinois i Maryland. Per tant, 18 dels 50 estats dels EUA ja no tenen pena de mort.

D’altra banda, en els últims deu anys 34 estats no han aplicat aquesta pena a cap pres. Els Estats Units continuen al capdamunt de la llista de països amb més execucions del món, però en els últims anys la xifra ha disminuït: de les 98 del 1999 a les 35 de l’any passat.

Fa anys que es fan estudis sobre el cost de la pena de mort, però el seu impacte va ser mínim fins a l’esclat de la crisi financera. “Amb la crisi, cada cop més governs es van començar a preguntar si era intel·ligent seguir pagant el cost d’un sistema amb la pena de mort”, explica l’investigador del Centre d’Informació de la Pena de mort (DPIC, per les sigles en anglès) Richard Dieter en el seu informe Reconsiderar la pena de mort en temps de crisi econòmica.

El centre DPIC, que advoca per l’abolició de la pena de mort als Estats Units, detalla totes les execucions fetes al país des del restabliment d’aquesta condemna, el 1977. Des de llavors, s’ha executat 1.404 presos, la majoria als estats de Texas (522), Oklahoma (112), Virgínia (110) i Florida (90).

D’altra banda, la mitjana d’execucions en l’última dècada ha sigut de 50 cada any. Una xifra que, tot i ser elevada, és baixa si es té en compte que a les presons americanes hi ha 3.035 persones condemnades a mort.

El corredor de la mort, massificat

El corredor de la mort de Califòrnia està massificat. L’estat més gran del país, que fa gairebé deu anys que no executa cap pres, té el nombre més alt de condemnats a mort: 708.

El governador de Califòrnia, el demòcrata Jerry Brown, ha demanat als legisladors 3,2 milions de dòlars per construir 100 cel·les a la presó estatal de San Quintín, al nord de San Francisco, l’únic centre penitenciari que pot acollir per llei aquest tipus de reclusos.

El “culpable” de la falta d’espai per a condemnats a mort és Brown, segons Kent Scheidegger, director de la Fundació per la Justícia Penal Legal, un grup que busca que l’estat reprengui les execucions. Organitzacions com la que dirigeix Scheidegger critiquen la lentitud dels estats i dels seus sistemes judicials per aplicar la pena de mort. I afirmen que aquesta és una de les causes del seu elevat cost .

Tot i així, la majoria d’estats són més cauts a l’hora d’aplicar la pena de mort. I això és així per l’augment de casos de presos que han sigut exonerats gràcies a proves d’ADN. Per exemple, l’any 2000, el llavors governador d’Illinois, George H. Ryan, va decidir imposar una moratòria a les execucions després que proves genètiques demostressin la innocència de 13 persones.

Segons DPIC, des del 1976 més de 150 presos han sigut exonerats. Els activistes contraris a la pena mort creuen que aquesta xifra demostra defectes del sistema.

Al marge del cost de la pena de mort i de les exoneracions, en els últims anys els estats també han reduït les execucions per la dificultat que tenen d’aconseguir els fàrmacs necessaris per a la fórmula de la injecció letal. Els 32 estats que tenen la pena de mort utilitzen aquest tipus d’execució com a primera opció.

Aquesta falta de drogues també ha provocat complicacions en algunes execucions. La més flagrant va ser la de Clayton Lockett, que va morir d’un atac de cor a Oklahoma després de 40 minuts d’agonia en una execució amb injecció letal fallida. Aquest cas va reobrir el debat de la pena de mort, però també ha obligat alguns estats a buscar alternatives a la injecció letal. Utah, per exemple, va restaurar la setmana passada l’afusellament.

stats