Ara Premium 25/07/2015

Ferran Barenblit, nou director del Macba

L’educació i les audiències seran centrals durant el mandat del substitut de Bartomeu Marí

Antoni Ribas Tur
3 min
Ferran Barenblit es va llicenciar en història de l’art a la UB i va continuar la formació com a museòleg a Nova York. Va dirigir el Centre d’Art Santa Mònica i actualment dirigeix el Centre d’Art Dos de Maig de Móstoles.

BarcelonaEl Macba viu un any convuls. La polèmica de l’exposició La bèstia i el sobirà va provocar una desfeta al museu: Bartomeu Marí, el director, va dimitir després de destituir el conservador en cap, Valentín Roma, i el cap de programes públics, Paul B. Preciado. Fa poques setmanes, la mort en un accident de trànsit del president de la Fundació Macba, Leopoldo Rodés, va tornar a sotragar els ànims de la casa. El condol pel traspàs de Rodés va obrir ahir l’acte amb què el Macba comença a escriure una nova pàgina de la seva història: Ferran Barenblit va ser nomenat nou director del museu per als pròxims cinc anys, després d’imposar-se als vint candidats (tretze de l’Estat i set estrangers) que es van presentar al concurs internacional que va convocar el museu.

Ferran Barenblit (Buenos Aires, 1968) és l’actual director del Centre d’Art Dos de Maig de la Comunitat de Madrid, a Móstoles. Va arribar a aquest centre el 2008, després de dimitir al Centre d’Art Santa Mònica, on havia arribat el 2002. La seva etapa barcelonina es va cloure amb una agra polèmica basada en la idoneïtat del model que havia implantat al Santa Mònica, que bevia de les kunsthalle, els centres d’art alemanys, el pilar dels quals és la producció d’obra nova, i el seu desacord amb la reconversió del centre en un espai multidisciplinari dedicat a la cultura, l’art i el pensament que a partir del 2009 i fins al 2013 va estar dirigit per Vicenç Altaió.

El museu com a servei públic

“No sóc aquí per trencar res, sóc aquí per transformar. Aquest museu té un ADN molt determinat, molt únic, i crec que és el moment d’anar un punt més enllà i fer-lo créixer. Aquest novembre el museu fa 20 anys. Pensem en com ha canviat el món, com ha canviat la ciutat i com ha canviat gràcies al Macba. El museu ja està en disposició d’estudiar el seu propi impacte en la ciutat i en el país -va dir Barenblit ahir-. El museu ha de continuar sent, per sobre de tot, un servei públic, que reflecteixi i posi en marxa a la ciutat una cultura crítica i diversa -va afegir-. Ha de ser una institució que combini la seva responsabilitat de mirar al passat recent amb la de construir un present i un futur per mitjà d’un relat i una experiència plurals que renunciïn a una narració unívoca i hegemònica”.

Els públics i l’educació tindran un lloc central en les noves línies del museu. “Estimulant el diàleg, el Macba ha de contribuir a l’emancipació de la ciutadania i enfortir individus i col·lectius que puguin impulsar canvis positius en la societat”, diu Barenblit.

El jurat del concurs va seleccionar la seva proposta per “l’encert en la presentació d’un projecte rigorós, precís i molt clar en totes les àrees del museu, en particular en les de la seva col·lecció i exposicions”. També va valorar “la seva visió de futur de les institucions culturals i del rol de direcció dins d’aquestes, així com la visió del paper del Macba dins el sistema de l’art contemporani català i barceloní, i l’encaix en el barri del Raval”, “el seu plantejament minuciós i alhora decidit de l’ús dels nous espais del museu” i “la solvència de la seva formació acadèmica i professional i el coneixement, avaluació i diagnòstic, acurat i realista, però també entusiasta, de la situació actual de la institució”.

El nou director s’incorporarà al Macba tan aviat com pugui: la Comunitat de Madrid encara no ha nomenat un conseller de Cultura amb qui Barenblit pugui gestionar el seu relleu al centre. Està previst que es trobi pròximament amb Bartomeu Marí per fer el traspàs de funcions. Marí ha deixat la programació del Macba tancada fins al 2016 i inclou exposicions de Xavier Miserachs i Carlos Bunga. També hi ha compromesa per al 2016 una exposició d’Antoni Miralda.

stats