El film de cada etapa d’una Volta (1936)
De la crònica de Josep M. Planes (Manresa, 1908 - Barcelona, 1936) a La Publicitat (19-VI-1936). Les curses ciclistes, i en concret la Volta a Catalunya, atreien més públic que no pas ara. Diumenge culmina a Barcelona la seva 110a edició. Dos mesos després d’aquesta crònica, Planes va ser assassinat per haver publicat que hi havia delinqüents infiltrats dins el món anarquista.
Els companys periodistes que estan encarregats de mirar-se la Volta a Catalunya amb un ull rigorosament esportiu, tenen una certa predilecció de titular una part de les seves cròniques “el film de l’etapa”. Sota aquest epígraf, el lector veu desfilar la rígida ressenya de totes les incidències de la cursa. El “film de l’etapa” aspira a ésser una mena d’acta notarial del succeït entre sortida i arribada. Hom precisa el pas dels corredors poble per poble, els accidents, les retirades, els guanyadors de les primes, tot plegat amb un formidable forçament de números, de promedis, de constatacions atmosfèriques i cronològiques, d’hores, de minuts, de segons. Així la cursa es converteix en una performance rigorosament científica on tot és previst i registrat amb un esperit estadístic i oficial. Davant d’aquesta mena de literatura, els paisatges i els homes no compten; el que importa són els desnivells i l’estat de les carreteres. La pluja, el sol, la mar, la muntanya existeixen en tant que poden influir sobre les màquines i la gent que hi va a dalt. El ciclista té interès no pas com a tipus humà, sinó com a objecte que porta un mallot determinat i que està lligat per una certa marca. Tan bon punt el corredor ha traspassat la meta, el cronista esportiu es desentén d’ell, com l’espectador dels toros deixa d’interessar-se pel brau que un cop mort els cavalls arrosseguen cap a fora de l’arena. Per molts esforços que faci -val a dir que en faig molt pocs, per no dir cap-, no puc acostumar-me a mirar la cursa amb una atenció tan estabilitzada. En aquest món entre tots hem de fer-ho tot, i és per això que el “film de l’etapa” que jo veig és una mica diferent del dels meus companys [...]. La Volta té això de bo, que és un món obert a la vida pròpia amb els seus drames -que també els té- i amb les seves alegries. La realitat exterior afecta molt poc a aquesta mena de maçoneria de ciclistes i de seguidors que, com una gran família pintoresca, es passeja durant vuit dies a través de tot Catalunya, una història que no té res a veure amb la generalitat dels mortals. Avui mateix ens han dit que a Barcelona hi havia vaga del ram mercantil; faltaríem a la veritat si diguéssim que aquesta notícia ens ha afectat massa. Ens fa l’efecte que les vagues, la política i totes aquelles coses que solen dur els diaris passen exactament a la lluna. Permeteu-nos que almenys fins diumenge puguem viure en aquest món a part. [...]
