El Govern vol concentrar les conselleries en dos macrocampus

BarcelonaEl plànol, en PDF

Vendre la casa i anar a lloguer. Això tan català és una cosa que fan els bancs. En diuen sale and lease back. Vol dir vendre’s els edificis i quedar-s’hi de lloguer. I també ho ha fet el Govern, que es planteja buscar un parell de llocs per concentrar-hi les principals dependències. Racionalització i estalvi són els dos motius que mouen l’operació que està dissenyant la direcció general de Patrimoni, al capdavant de la qual hi ha Salvador Estapé.

El concepte és nou. Es tracta de concentrar les dependències en el que se’n diu un campus administratiu. Una operació a llarg termini però que farà els seus primers passos el primer semestre del 2015.

Dues ubicacions

L’economia al sud de la capital catalana i la part social al nord

Aquesta és la idea amb què treballa Patrimoni: ubicar a la part sud de Barcelona, al districte de Sants-Montjuïc i fins a la plaça Europa de l’Hospitalet de Llobregat, al costat de la Fira, les dependències de les conselleries de caire econòmic. Hi anirien Economia i Coneixement, l’Agència Tributària de Catalunya i, possiblement, Empresa i Ocupació, que té les dues seus actuals a la venda. Es tracta de trobar un edifici o conjunt d’edificis moderns o un solar on es pugui construir un complex d’aquest tipus. És la part més urgent de l’operació, perquè Economia i Coneixement ha de deixar la seu actual en un màxim de tres anys. Per això l’operació s’ha de tancar el primer semestre.

El segon campus acolliria les conselleries de caire sociosanitari a la zona del 22@-Fòrum, on actualment ja hi ha el departament de Benestar Social i Família.

Eix institucional

El centre de la ciutat es reserva per a edificis representatius

La idea a llarg termini és portar totes les dependències administratives a aquests dos pols i deixar al centre de la ciutat només la part més representativa de la institució, és a dir, Presidència i Vicepresidència al Palau de la Generalitat, Governació -que ara és a la Via Laietana- i mantenir també la conselleria de Cultura a l’emblemàtic Palau Marc, a la Rambla.

L’estalvi

Amb l’operació s’abaratiria molt la factura de lloguers

Aquesta operació permetria a la Generalitat un estalvi important en lloguers. L’administració s’ha venut molts edificis, però s’ha quedat a la majoria en règim de lloguer a uns preus que asseguren la rendibilitat als nous amos. Això vol dir preus de centre de la ciutat, el que en el sector immobiliari se’n diu zona prime.

El trasllat a noves zones de desenvolupament suposa un estalvi perquè els preus del lloguer per metre quadrat són més baixos. De fet, per a l’Agència Tributària, al carrer Fontanella amb Portal de l’Àngel, el preu és de 18 euros el metre quadrat al mes, i en el primer intent de trasllat la Generalitat buscava a Sants-Montjuïc un preu de 10 euros el metre quadrat. No se’n ha sortit, però el director general de Patrimoni creu que pot aconseguir rendes molt més moderades de les que s’estan pagant al centre de la ciutat.

Eficiència

El trasllat abaratiria molts costos indirectes de l’administració

L’únic estalvi no seria en el lloguer que es paga. Anar a edificis més moderns i preparats que els immobles de l’Eixample permet guanyar eficiència de diferents maneres. Una de molt clara és que amb plantes diàfanes, cablejades i amb serveis es pot aprofitar més l’espai. En el fons, hi caben més funcionaris per metre quadrat, i això no vol dir que estiguin més incòmodes, sinó que s’aprofita millor l’espai.

Però aquesta no és l’única millora en eficiència. N’hi ha d’altres, per exemple la contractació centralitzada de serveis bàsics, com l’aigua, la llum i el gas, que permet abaratir la factura dels subministraments. També s’abaratiria la factura de seguretat -és més fàcil vigilar edificis concentrats que edificis dispersos per tota la ciutat-, i la neteja també sortiria més barata.

Dispersió

El sistema actual costa diners i hores als contribuents

La dispersió actual té un cost per al contribuent, o, dit d’una altra manera, concentrar dependències portaria estalvis directes per dues vies -a més de la ja explicada del lloguer-. D’una banda, l’administrat que hagi de fer diverses gestions no hauria de desplaçar-se per la ciutat. La segona via seria per a la mateixa administració. El departament d’Economia té la seu a la rambla Catalunya, però té altres dependències en dos edificis diferents de la Gran Via, i a més l’Agència Tributària és al carrer Fontanella. Això vol dir funcionaris, i també papers, anant d’un lloc a l’altre, desplaçaments per despatxar amb els comandaments i altres inconvenients que desapareixerien en el cas que hi hagués més concentració.

Els terminis

Els lloguers actuals van dels tres als vint anys

Una operació d’aquest tipus no es fa d’un dia per l’altre, però ja hi ha certa urgència en alguns casos. Els edificis que s’ha venut la Generalitat els ocupa ara en règim de lloguer per períodes que van dels tres als vint anys. La urgència més important per marxar és al departament d’Economia i Coneixement, ja que va ser venut a començaments del 2014 i es va pactar un lloguer de tres anys, dels quals ja n’ha passat un. També hi ha el cas de l’antiga conselleria de Medi Ambient a la Diagonal, on es va pactar un lloguer de fins a tres anys. En el cas de la seu de l’Agència Tributària, encara que es van pactar vint anys l’actual propietat ha demanat poder ocupar-la com més aviat millor, possiblement per posar-hi algun comerç d’una marca emblemàtica.

A més, hi ha sis edificis dels que s’han venut que tenen pactats lloguers de cinc anys. Són immobles venuts durant l’any passat, i el rellotge va corrent.

Casos especials

Ensenyament, Interior i el cas del departament de Justícia

El que no queda clar és si es mouran algunes seus de conselleries de les quals ja han venut els edificis. Serien els casos d’Ensenyament, que és a la Via Augusta, o d’Interior, al passeig de Sant Joan, en la que havia sigut la seu històrica d’Aigües de Barcelona.

Un cas diferent és el de la conselleria de Justícia, al carrer Casp amb Pau Claris. Es va vendre l’any passat i el lloguer pactat és per cinc anys. Per lògica el trasllat no es faria al campus econòmic ni al sociosanitari, sinó en una ubicació a prop de la Ciutat de la Justícia, segons el director general de Patrimoni, Salvador Estapé.

Un primer intent va fracassar per la falta d’ofertes

L’any passat la Generalitat ja va intentar una operació d’aquest estil. Va convocar un concurs públic per trobar, al districte de Sants-Montjuïc, un immoble o conjunt d’edificis per concentrar-hi dependències. Les condicions que posava la Generalitat eren un mínim de 20.000 metres quadrats sobre rasant, per llogar-los per deu anys prorrogables deu anys més, amb una renda màxima de 10 euros el metre quadrat i que s’hi pogués accedir fàcilment en transport públic.

El concurs va quedar desert, no hi va haver ofertes. Segons fonts del sector consultades per l’ARA, el preu màxim ofert era massa baix en un moment en què la inversió en oficines i els preus de lloguer comença a recuperar-se.

Ara el Govern ha començat a buscar directament l’emplaçament, sense concurs públic. Està mirant les diferents possibilitats, tot i que pel camí se n’ha perdut alguna, com el complex D38, al passeig de la Zona Franca, on hi anirà Agbar quan deixi la seva emblemàtica torre de la Diagonal amb la plaça de les Glòries.