El gran plaer de conjugar junts el verb ‘aprendre’

ELS NENS DE P-5 són un manual amb potes de l’actitud essencial per aprendre. Els ulls brillen de curiositat, ho busquen tot, ho volen entendre tot. Les seves preguntes delaten la necessitat i impaciència de saber coses. El somriure de satisfacció, aquest eureka quan ho han entès, és el més semblant a la satisfacció d’arribar a petites metes provisionals. La ganyota de preocupació o el plor rabiós quan no se’n surten mostra la impotència, el desànim, i és un dany necessari en l’aprenentatge de l’esforç. No m’agrada mitificar la infantesa ni elevar falsos pedestals a la ingenuïtat de la canalla, però admeto que, per als que dipositem en el verb aprendre el motor central de la nostra activitat, contemplar el dia a dia d’un nen de P-5 és la millor benzina. T’adones que per aprendre necessites coses elementals, totes a l’abast. Primer de tot ignorar, i ser-ne conscient. Humilitat per assumir que el procés no sempre és fàcil i que abans de dictar sentències convé rumiar-les. Generositat per reconèixer els mestres. Paciència per escoltar atentament els que en saben. Curiositat per mantenir les orelles sempre obertes. Intel·ligència per filtrar, per decidir, per digerir, per comprovar si les connexions ens funcionen. Per provar en veu alta si la tesi que hem construït aguanta davant del frontó d’una altra persona. Un diari com aquest no deixa de ser una comunitat de persones al voltant d’una marca d’una gent que vol aprendre, vol entendre, vol aprofundir, vol saber, vol dialogar, vol debatre. A partir d’aquest diumenge, amb la col·lecció de pensadors del CCCB i amb un nou suplement que aprofundirà més en l’anàlisi del món que ve, intentarem que l’ARA sigui una eina més útil per conjugar plegats el verb aprendre.