Home català busca dona russa per casar-se

“Crec que sóc atractiva i intel·ligent. M’agrada tenir una llar acollidora i una vida familiar. Vull ser l’única dona d’un home intel·ligent, agradable, que em valori i respecti el meu amor. M’agrada fer punt i voldria teixir-li uns mitjons al meu estimat”. D’aquesta manera es presenta l’Elena, natural de Rostov (Rússia) i empleada en un banc, en la web d’una agència matrimonial catalana. L’Elena, divorciada i amb 43 anys, és només una dels centenars de dones russes allistades en agències matrimonials de Catalunya. La meta de totes elles és casar-se amb un català i començar una vida nova aquí lluny de la fredor de l’estepa russa.

El fenomen de les agències que posen en contacte homes catalans i dones russes amb finalitats maritals va sorgir a finals dels 90 i va tenir un gran èxit durant els primers anys del 2000, en plena bonança econòmica. Avui, malgrat la crisi, la majoria d’aquestes agències continuen en actiu. La Irina Loguina, directora de l’agència Volga, explica a l’ARA que manté un volum prou raonable de clients. La raó? “El frau està molt estès a internet. Tots hem rebut alguna vegada algun spam amb una noia de l’Est dient-nos que ens vol conèixer. A més, moltes webs de contactes usen fotos falses, d’actrius o models russes, com a reclam -enumera la Irina-. Per això, quan un home d’aquí vol conèixer una noia de l’Est amb fins seriosos, sol anar a una agència amb una oficina i gent que doni la cara”, conclou.

La Irina va arribar fa 16 anys a Catalunya procedent de Tolyatti, una grisa localitat industrial situada a la regió russa de Samara i coneguda per allotjar les fàbriques del gegant automobilístic Lada. Es va enamorar de Catalunya i d’un català. “Com que a mi el canvi de vida em va resultar tan positiu, vaig pensar que seria una bona idea crear una agència que posés en contacte nois d’aquí amb noies d’allà”, comenta. Va ser així com va néixer l’agència Volga, una de les pioneres del sector, amb oficines a Barcelona i Madrid. La Irina està convençuda que empreses com la seva cobreixen una necessitat: “Els països mediterranis els resulten molt atractius a les russes. Tenen bon clima i societats del benestar més o menys sòlides. Pel que fa als homes d’aquí, a molts els agrada el tipus de bellesa eslava i el fet que moltes d’aquestes dones sovint tinguin valors més tradicionals que les d’aquí”, remarca.

Més dones que homes

Un altre factor a tenir en compte és que a Rússia hi ha moltes més dones que homes. Segons dades del cens poblacional del 2010, hi viuen 10 milions més de dones (76,7 milions, el 53,7% de la població) que d’homes (46,3 %, 66,2 milions). El motiu principal del desfasament és que l’esperança de vida dels homes és bastant més baixa que la de les dones. Una investigació publicada a la revista mèdica britànica The Lancet establia que un 25% dels homes russos moren abans de fer els 55 anys. Les causes principals d’aquestes morts prematures, sempre segons l’estudi, estarien relacionades amb l’alcoholisme: malalties de fetge, intoxicació etílica i accidents i baralles després d’haver ingerit alcohol. “La desproporció entre dones i homes a Rússia fa que sigui molt més competitiu per a una dona trobar parella allà. Això la du a posar la mirada en els homes estrangers”, conclou la Irina.

Com la Irina, l’Elena Kalintxankava també dirigeix una agència matrimonial amb seu al centre de Barcelona que posa en contacte noies de l’Est i homes d’aquí. L’agència de l’Elena es diu Maikal i està integrada a Mai-Sol, una empresa catalana dedicada al món de la comunicació i les relacions humanes. Originària de Polotsk, una ciutat bielorussa situada al costat del riu Dvina, l’Elena va decidir crear la seva pròpia agència matrimonial arran d’una experiència personal. “Jo mateixa vaig trobar el meu marit, que és català, a través d’una agència matrimonial. El meu procés va trigar quatre anys”, explica a l’ARA. Ja feliçment casada, l’Elena va muntar la seva pròpia agència. “Era un món que jo ja coneixia des de dins i tenia moltes idees sobre com es podia perfeccionar”, comenta.

Per l’Elena, la clau és no enganyar mai els clients. “Les agències matrimonials serioses no són fàbriques de trobar dones russes. Els homes que hi vénen han de tenir clar que, per molt que a ells els agradi una dona, ella està en tot el seu dret de rebutjar-los”. L’Elena explica, però, que el percentatge d’encert a Maikal és alt: un 90% dels homes que arriben a la seva oficina n’acaben sortint amb parella. Entre el públic que visita l’oficina de l’Elena hi ha tota mena de perfils. “Hi vénen des d’alts executius fins a mossos d’esquadra”, emfatitza.

La mecànica per trobar una esposa russa a través d’una agència matrimonial funciona de la següent manera: els homes seleccionen els perfils de dones que els agraden a través del catàleg amb fotos i dades (pes, altura, edat, estat civil, si tenen fills) de l’agència. “La majoria se solen fixar exclusivament en el físic, però aquí intentem assessorar-los sobre els perfils que més encaixen amb ells”, explica la Irina, de Volga. Més tard, un cop la tria s’ha reduït a entre quatre i deu dones, l’agència els posa en contacte a través de telèfon o Skype. Si la cosa funciona, el següent pas és conèixer-se físicament. Aquí hi ha dues opcions: o l’home es desplaça a Rússia o les noies vénen a Catalunya. Si és l’home qui es desplaça a Rússia, es concerten cites amb les finalistes. Normalment, quan la noia ve aquí és perquè clarament sembla la dona dels somnis del català. “Encara que, fins que no es coneixen, la veritat és que mai no se sap si hi ha química”, apunta l’Elena.

Les despeses de tot plegat (viatges, trucades i burocràcia si l’amor triomfa i, finalment, hi ha boda) solen anar a càrrec de l’home. “Encara que no sempre. Nosaltres últimament treballem amb noies de Sibèria. Com que el bitllet d’avió cap allà és car, moltes s’ofereixen a pagar-ne la meitat”, explica l’Elena, de Maikal. El cas de les noies siberianes, però, és una excepció. En una mecànica en què l’home és qui desembutxaca els diners, ¿com es pot assegurar que les noies russes estan realment buscant un marit i no cerquen simplement, per exemple, unes vacances pagades a Catalunya? “Anem amb molt de compte a l’hora d’escollir les candidates. Col·laborem amb agències a Rússia i Bielorússia que fan entrevistes personals a les dones i només accepten les que tinguin intencions maritals serioses -diu l’Elena-. I si un client em diu que la noia que ha conegut li demana diners o regals, queda eliminada de la base de dades de l’agència ipso facto ”.

El mite de la dona russa

L’abril del 2008, en una roda de premsa acompanyat de Silvio Berlusconi, Vladímir Putin, llavors encara president de Rússia i un mes abans de ser nomenat primer ministre, va afirmar: “Crec que no és una sorpresa si us dic que m’agraden les dones russes. Són les més belles del món”. El mandatari rus responia a una periodista sobre si estava a punt de divorciar-se i, a la vegada, recollia un clixé famós: el de la proverbial bellesa de les eslaves. Amb una altura mitjana superior a les de les dones mediterrànies, l’estereotip de la bellesa russa està molt estès sobretot en el món de la moda i l’alta costura. Rússia és un dels països que més models internacionals exporta: Natalia Vodianova, Natasha Poly, Irina Shayk o Anna Selezneva són només algunes del llarg llistat de russes que triomfen sobre les passarel·les internacionals.