Brussel·les tem una nova guerra del gas
Una de cada quatre dutxes de la Unió Europea s’escalfa amb gas rus. Els Vint-i-vuit saben que continuen sent vulnerables a la dependència energètica de Rússia, que els subministra un 30% del gas i un 35% del petroli que es consumeix a la UE. El temor a una nova guerra del gas entre Kíev i Moscou -que l’hivern del 2006 i el del 2009 ja van provocar el tall de subministrament energètic a l’Europa Central- creix amb el descens de la temperatura. Un tancament llarg de l’aixeta del gas que travessa el territori ucraïnès podria deixar Finlàndia, Estònia, la República Txeca, Eslovàquia i tots els països dels Balcans amb menys del 60% del gas que necessiten per passar l’hivern.
La situació a Ucraïna encara és més fràgil. El país fa quatre mesos que no rep gas de Rússia, així que no ha pogut acumular estoc per als mesos de màxim consum i la producció pròpia només pot cobrir una part petita de la demanda. Segons els càlculs dels experts, si no s’arriba a un acord aviat, Ucraïna es quedarà sense gas a finals de gener.
“Vladímir Putin és un mestre a explotar les debilitats dels seus adversaris”, diu Charles Grant, director del Centre for European Reform. Kíev i Moscou van arribar a finals de setembre a un preacord pel qual Ucraïna es comprometia a pagar gradualment la factura pendent amb Gazprom i Rússia li tornava a vendre gas. Però el compromís encara s’ha de ratificar i Moscou, Kíev i Brussel·les han començat la seva particular partida de pòquer.
Un joc a tres bandes
La Comissió Europea va presentar ahir el seu pla per fer front a qualsevol interrupció del subministrament. Brussel·les i Kíev han treballat aquests mesos per fer que les canonades que els uneixen siguin reversibles. Si Moscou talla el gas que hauria d’arribar fins a Eslovàquia, la UE i Noruega intentaran abastir l’interconnector eslovac perquè temporalment pugui proveir de gas els ucraïnesos.
El govern de Kíev lluita per aturar la sagnia que debilita cada cop més la seva economia. Ho fa pressionat per unes eleccions legislatives en qüestió de setmanes, que deixen en evidència com s’esquinça la classe política ucraïnesa cada cop que debat la seva relació amb Rússia, desafiat per un Kremlin que juga a la dilació per intentar arrencar concessions, fins i tot territorials, a canvi del gas, i atrapat per la inestabilitat enquistada a l’est del país, on hi ha les principals mines de carbó que alimenten la major part de les centrals elèctriques d’Ucraïna -la guerra del Donbass n’afecta el subministrament.
Putin advertia ahir des de Belgrad que si Kíev intenta quedar-se el gas de les canonades que travessen el seu territori en direcció a l’Europa Central també reduirà el subministrament a la Unió. El nou govern proeuropeu ucraïnès es veuria abocat aleshores a haver de triar entre deixar la seva població sense calefacció en ple hivern o quedar-se el seu gas i provocar així una crisi política i energètica amb els governs europeus, a qui ha demanat ajuda en la seva confrontació amb Moscou. És per això que, des de l’inici de la crisi, la Comissió Europea va posar en marxa un pla d’emergència que aturava les exportacions d’hidrocarburs de la Unió Europea per intentar protegir els estocs comunitaris. Brussel·les sap que té molts números de tornar a quedar entrampada pel xoc entre Kíev i Moscou.
