BarcelonaColòmbia està en el punt decisiu per posar fi a cinc dècades de conflicte armat que han causat pel cap baix més de 200.000 víctimes mortals i milers de desplaçats.
Per què el govern cancel·la el procés ara, si la violència no ha parat?
Els atemptats i fustigacions als civils responen a la necessitat de les FARC de veure’s fortes militarment, però la seva capacitat és insuficient per revertir estratègicament la correlació de forces amb el govern. Les parts han de mostrar fortalesa i minimitzar la debilitat.
I per què es cancel·la pel segrest?
És el primer cop que segresten un alt comandament militar i perquè, donades les condicions, és un factor estratègic de seguretat nacional. Les FARC demanen un alto el foc bilateral però el govern no vol repetir els errors del passat. El segrest és un botí i un as a la màniga per a les FARC en una eventual pressió.
¿El govern s’equivoca amb la cancel·lació?
Crec que l’ha encertat perquè deixa la responsabilitat en mans de les FARC, com una aposta política estratègica, fent una crida general a pressionar el grup. El segrest demostra que les FARC estan fragmentades i que hi ha un curtcircuit a dins de l’organització, on faccions, blocs i columnes no coincideixen amb el que el secretariat negocia a Cuba.
Què hi diu l’opinió pública?
Està molt polaritzada amb la negociació. N’hi ha que es queixen de la falta de garanties de les víctimes, i l’expresident Álvaro Uribe és un entrebanc. El suport popular a la negociació és enorme i per això Santos va sortir reelegit. Es percep incertesa i esperança, ja que si fracassa el procés no se sap si hi haurà postconflicte o postviolència, perquè el postconflicte no comença amb una signatura, ni la pau amb una declaració.
