CRISI A UCRAÏNA

Sí rotund de Crimea a l’annexió a Rússia

Només Moscou reconeix la legalitat d’un referèndum celebrat en territori ocupat

Amb crits d’alegria i que clamaven “Rússia”, milers de persones eufòriques van sortir al carrer per celebrar el resultat del referèndum que ahir es va celebrar a Crimea. Els primers escrutinis van donar una victòria aclaparadora a la independència d’Ucraïna i a l’annexió a la Federació Russa. En tancar l’edició, i amb la meitat del vot escrutat, el 95,5% del cens havia votat , mentre que tan sols el 4,5% va optar per augmentar l’autonomia de la península. El nivell de participació també va ser sorprenent: un 85%. Només Moscou avala la consulta i tant els Estats Units com la Unió Europea consideren il·legal el referèndum i amenacen de sancionar Moscou.

Amb un resultat tan aclaparador, el Parlament de Crimea demanarà annexionar-se a la Federació Russa. El primer ministre, Serguei Aksiónov, va declarar que volia fer els tràmits “tan ràpidament com sigui possible, però respectant els requeriments legals”. A partir d’ara, els ciutadans de Crimea també podran sol·licitar documents com ara el passaport rus o el permís de conduir rus per la via ràpida.

“Benvinguts a Rússia”, cridava un manifestant. “Em sento com si hagués tornat a casa, em sento content”, deia un altre. Fins a la plaça Lenin de Simferopol havia arribat la notícia que Catalunya també celebrarà un referèndum: “Sí, sí, sí, a Catalunya també guanyarà el sí!”, va començar a corejar un grup de manifestants en descobrir la corresponsal d’un diari català. La plaça de la capital estava plena de banderes de Rússia i de Crimea. En aquesta península la majoria de la població és d’ètnia russa.

En un bar tàtar, situat a prop de la plaça, l’ambient era molt diferent. “A partir d’ara la vida ja no serà com abans”, deia una cambrera amb les llàgrimes als ulls. “Ha arribat l’hora del racisme”, sentenciava el seu company des de darrere la barra.

Tranquil·litat sí, normalitat no

La jornada electoral va transcórrer en un ambient de total tranquil·litat, sense incidents remarcables. En alguns col·legis electorals es respirava fins i tot un cert ambient festiu, amb música i paradetes amb coses per menjar. Però resulta difícil parlar de normalitat democràtica. Al carrer només es veien cartells a favor de la independència, el senyal de la televisió ucraïnesa ha estat tallat i el referèndum s’ha organitzat en tan sols deu dies, sense cap marge de temps per poder fer un debat polític ponderat. Electors que no estaven inscrits en el cens podien votar mostrant un document d’identitat.

Però el que més pertorbava l’ambient era la presència d’homes armats. Al carrer es podien veure els famosos homenets verds, com ara es coneix popularment els homes uniformats, però no identificats, que aquests dies patrullen per Crimea. També hi havia cosacs i brigades de voluntaris pro-russos armats amb pals.

El primer ministre ucraïnès, Arseni Iatseniuk, va descriure així la situació: “Al territori de Crimea tenim un espectacle de circ. Aquest espectacle anomenat referèndum s’ha conduït sota la mirada de les pistoles de 21.000 soldats russos”.

El govern local, per la seva banda, es prepara per a la transició. Dilluns demanarà l’annexió a la Federació Russa. Considera que d’aquí una setmana es podrà començar a utilitzar el ruble, durant un temps juntament amb la hrívnia, la moneda ucraïnesa. I ha convidat els soldats ucraïnesos que resisteixen a les casernes a triar entre abandonar el territori o jurar fidelitat a les noves autoritats de Crimea. El president ucraïnès, Oleksandr Turtxínov, va respondre que els soldats “no marxaran perquè són en territori ucraïnès”. De moment, Kíev i Moscou han pactat una treva a Crimea fins divendres.

Tensió màxima a l’est del país

Mentre a Crimea se celebrava el referèndum, la ciutat de Donetsk es tornava a inflamar. Grups de manifestants pro-russos van prendre el control de l’edifici de la Seguretat Nacional, per després abandonar-lo. Reclamen un referèndum similar al de Crimea. El ministre de l’Interior ucraïnès, Arsén Avàkov, va acusar Moscou d’estar al darrere de les protestes que aquesta setmana han fet tres morts. “És obvi i tenim un munt de proves que demostren que aquestes manifestacions estan inspirades per extremistes russos”, va destacar Avàkov.

Falsos observadors internacionals

Mentre que Crimea no va deixar entrar els observadors electorals de l’Organització de Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) per supervisar el referèndum, ahir una trentena de persones van acudir a la península per visitar les meses electorals, segons elles, en qualitat “d’observadors internacionals”. El grup estava format per persones vinculades a la ultradreta europea, com Enric Ravello, exintegrant de Plataforma per Catalunya (PxC), l’eurodiputat hongarès Béla Kovács, del partit Jobbik, o el número dos del Partit Liberal Austríac, Johann Gudenus.