Gervasio Sánchez : “Els civils paguen el preu de l’apagada informativa”

L’alliberament de Marc Marginedas fa pensar que el segrest de Javier Espinosa i Ricard Garcia Vilanova també pot acabar bé.

Sí, és una molt bona notícia que ens ha omplert d’alegria i ha donat esperances als familiars del Javier i el Ricard. Ara hi ha més motius per a l’optimisme.

Amb una trentena d’informadors estrangers segrestats a Síria, com afecta això la cobertura d’aquest conflicte?

Els segrestos han causat un efecte molt negatiu en la cobertura periodística d’un conflicte tan complex com el de Síria. Tot i que ja s’havien donat alguns casos abans, els segrestos es van incrementar exponencialment des del juny de l’any passat. Des de finals de l’any passat pràcticament cap periodista estranger s’ha desplaçat a les zones rebels. El resultat és una apagada informativa i qui en paga el preu, com sempre, és la població civil.

Tot i que també hi ha periodistes segrestats pel règim, la majoria d’informadors estan en mans de faccions jihadistes, com l’ISIL. Quin és l’objectiu?

Doncs la veritat és que és molt difícil saber què volen. El que queda clar és que tots tres eren a Síria treballant amb el costat més feble de la guerra, amb els rebels. I paradoxalment els han segrestat els que diuen que estan en aquest bàndol. Treballaven per explicar amb textos i imatges com els rebels es defensaven dels atacs del règim i ara això és el que s’ha silenciat. Això ha donat peu a tota mena d’especulacions, sobre si determinats grups que operen a les zones alliberades estaven fent el joc a Al-Assad, però no ho crec.

Aleshores?

Penso que es tracta de grups molt intransigents que no tenen cap respecte per la llibertat de premsa. Segresten periodistes de la mateixa manera que han segrestat la revolució que diuen que defensen.

¿Cobrir la guerra de Síria és una missió impossible?

El Marc, el Javier i el Ricard són professionals que tenen molta experiència i coneixien molt bé el terreny. Gairebé és una missió impossible: jo sempre he rebutjat el pretext de la perillositat per no cobrir un conflicte, però en aquest cas no tinc gens clar què faria si em toqués decidir si s’hi ha d’enviar algú.

Quines iniciatives teniu en marxa?

El Ricard és qui està en una situació més vulnerable perquè és freelance i no té un mitjà al darrere. Per això hem decidit fer un projecte per donar-li suport, almenys econòmic. Posarem a la venda a través de Verkami un llibre amb les seves fotografies de Líbia perquè pugui pagar les despeses que ha tingut durant el segrest i fins que s’hagi recuperat per tornar a treballar. També hem decidit posar en marxa un comitè de suport als periodistes segrestats: per sort ara n’hi ha un menys.

El periodisme de conflictes no passa un bon moment.

És el pitjor moment que he viscut en tota la meva vida professional. Em refereixo a l’autoritat que té un mitjà quan envia periodistes allà on passen coses que s’han d’explicar. Ara no es dedica espai, temps ni diners al gran periodisme.

El + vist

El + comentat