PeriodistaL’honor del títol de president de Geòrgia amb què acaba de morir Eduard Xevardnadze mai va deixar de ser per a ell un amarg refugi. Xevardnadze va ser una mena d’exiliat al seu propi país, que ell sempre havia percebut com un ens administratiu de l’URSS. I amb aquesta visió va haver de cohabitar amb una Geòrgia inestable que tenia com a anhels l’OTAN i Occident. Res que Xevardnadze pogués impulsar i per això el 2003 la Revolució de les Roses el va derrocar, després d’una dècada d’intrigues i atemptats.
Xevardnadze acabaria la seva trajectòria política enyorant els temps en que Mikhaïl Gorbatxov l’havia fet ministre d’Afers Estrangers de la perestroika, l’operació ideològica, social i econòmica que no va poder salvar l’URSS de la fallida i la desintegració. Una etapa dura i amarga per als soviètics però possiblement la més dolça que recordaria Xevardnadze. Sempre tindria ben a la vora la veu sàvia de l’ideòleg Aleksandr Iàkovlev -mort el 2005- més liberal que no pas marxista, tot i ser considerat l’home fort del politburó. A partir del 1985, Xevardnadze viuria en primera persona la distensió amb els EUA i els acords de desarmament. I tot seguit l’ensorrament del Mur de Berlín i de tot el bloc de l’Est. El 3 de desembre del 1989, ell i Iàkovlev acompanyarien Gorbatxov a Malta per signar davant de George Bush i James Baker el final dels acords de Ialta que havien dividit Europa durant 44 anys.
Lleialtats fins al final
El desembre del 1990, des del seu escó parlamentari, Xevardnadze anunciaria que plegava tot advertint que la seva dimissió havia de ser entesa com una alerta contra la dictadura que segons ell s’acostava. No s’equivocava i al cap de vuit mesos els ultres del règim segrestaven Gorbatxov i donaven un cop d’estat, que, en esdevenir fallit, precipitaria el final de l’URSS. Quan el 1991 dimiteix el ministre d’Afers Estrangers Boris Pankin, Gorbatxov torna a cridar Xevardnadze i ell accepta. També hi torna Iàkovlev com a conseller presidencial. Lleialtats fins al final. Gorbatxov intenta aconseguir desesperadament un Pla Marshall per a l’URSS i promet institucions confederals, però ja és tard. L’estat fa fallida econòmica i al cap d’uns dies dissol l’URSS. En el discurs de comiat, Gorbatxov pronunciarà una frase històrica: “No vam aprendre a utilitzar la llibertat”.
