Mursi, acusat de conspiració i espionatge
Egipte viu una jornada de mobilitzacions massives hores abans de l'ultimàtum de l'exèrcit als Germans Musulmans
El CaireEn un clima d'alta tensió, Egipte va viure ahir una nova jornada de mobilitzacions al carrer de signe contrari. Centenars de milers de persones van respondre a la crida feta per les dues institucions més poderoses del país, l'exèrcit i els Germans Musulmans, enfrontades en un pols duríssim des que l'expresident Mohammed Mursi va ser derrocat per un cop d'estat el 3 de juliol. A la capital, la jornada va transcórrer pacíficament perquè les concentracions es van dividir en barris diferents. A la ciutat d'Alexandria, però, sí que va haver-hi disturbis, que es van saldar amb la mort de quatre persones.
Els egipcis es van llevar ahir amb la notícia que Mursi està sota arrest formal per un termini de 15 dies mentre un tribunal investiga diverses acusacions en contra seu, com ara la de conspirar amb la milícia palestina Hamàs i la d'estar involucrat en la mort de policies egipcis. L'exrais està retingut, incomunicat en un lloc secret des del cop d'estat, però fins ara la fiscalia no havia presentat cap càrrec formal. El seu confús estat legal ha provocat la denúncia d'organitzacions, com Amnistia Internacional, i governs estrangers, entre els quals Washington i Berlín, que han demanat públicament que se'l deixi en llibertat.
D'acord amb l'agència oficial de notícies egípcia, Mursi és sospitós de planejar amb Hamàs l'assalt a la presó de Wadi al-Natrun, on està detingut abans de la revolució del 2011 juntament amb altres dirigents de la confraria islamista. Segons els testimonis de diversos guàrdies de la presó, Mursi es va poder escapar gràcies a l'ajuda de la milícia palestina. També se l'acusa d'haver participat en la preparació d'atacs a comissaries de policia durant la revolta, en els quals haurien estat segrestats i assassinats diversos oficials de policia.
La reacció dels dirigents dels Germans Musulmans va ser contundent. "El fet d'anunciar la decisió de detenir un president legítim que té immunitat, en un moment sospitós, en absència dels més simples conceptes de l'estat de dret i dels seus advocats, mostra la natura de l'actual règim militar feixista", va declarar al seu Facebook Essam el-Erian, un exdiputat del braç polític de la confraria.
Pendents de l'ultimàtum
La tensió podria augmentar durant les pròximes hores, ja que aquesta tarda es complirà el termini de 48 hores que les forces armades van donar als Germans Musulmans perquè s'incorporin a la coalició que dóna suport al seu full de ruta i posin fi a més de tres setmanes de protestes. L'ultimàtum va ser publicat dijous en una pàgina de Facebook de l'exèrcit i s'hi adverteix que "canviarà la seva estratègia contra el terrorisme" i adoptarà mesures més dures.
El text no especifica que les amenaces estiguin dirigides directament contra els Germans Musulmans. Però les referències incloses al missatge eren prou clares per a la majoria dels egipcis, que així ho han interpretat. Amb una part de la cúpula del moviment ja empresonada i l'altra refugiada a la mesquita de Rabà al-Adauiya, es tem que les autoritats puguin desallotjar per la força les acampades dels simpatitzants islamistes al Caire. Les noves mesures també podrien passar per una ofensiva militar a la península del Sinaí, escenari de la majoria d'atacs terroristes.
El ministre de Defensa i veritable home fort de la transició, Abdulfattah al-Sisi, es pot considerar legitimat per elevar la pressió contra els Germans Musulmans després de la jornada d'ahir, en la qual centenars de milers de persones van respondre massivament a la seva convocatòria de manifestacions. El cabdill militar havia demanat dimecres a la població una "autorització" per engegar una batalla contra "el terrorisme i la violència".
La plaça Tahrir, fins fa uns mesos escenari de les protestes contra la junta militar, s'ha rendit als peus d'Al-Sisi. Per sobre d'un mar de banderes egípcies s'elevaven retrats del militar, que en alguns apareixia al costat dels expresidents Nasser i Sadat. Tot i que els manifestants no volen una dictadura militar, molts veurien amb bons ulls una candidatura presidencial a les pròximes eleccions del general que va executar el cop d'estat. "Si s'hi presenta arrasarà. Tothom l'estima amb bogeria. Ell podrà amb aquests terroristes dels Germans", sosté el Mohammed, un jubilat membre d'un partit nasserista.
Les multituds congregades ahir a favor de l'exèrcit eren més voluminoses que les dels seus adversaris islamistes, però inferior a la del 30 de juny, quan milions de persones van sortir al carrer per demanar la dimissió de Mursi. Aquest fet podria indicar que una part de la societat no veu amb bons ulls l'estratègia de confrontació d'Al-Sisi i el seu rol preponderant en l'escena política.
