PRÒXIM ORIENT
Internacional 19/11/2014

Negociació contra rellotge per un acord nuclear amb l’Iran

El principal escull és la capacitat d’enriquir urani de Teheran

Núria Ferragutcasas
3 min

WashingtonLes negociacions sobre el programa nuclear iranià han començat el seu compte enrere cap a la data límit del 24 de novembre. L’Iran i les sis potències mundials -els cinc membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i Alemanya- busquen aquesta setmana a Viena arribar a un acord que asseguri que Teheran no té intenció de construir armes nuclears. A canvi, els Estats Units i els seus aliats alleugeriran les sancions fixades contra el país.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L’èxit de les negociacions milloraria la relació entre els EUA i l’Iran després de 35 anys d’enemistat. I, de retruc, comportaria una cooperació dels dos països en diversos temes internacionals, com la lluita contra l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq. A més, seria un important triomf per al president nord-americà, Barack Obama, debilitat per la derrota del seu partit en les últimes legislatives i al final del seu mandat presidencial.

Tot i així, les possibilitats d’arribar a un acord abans de dilluns són petites. La majoria d’experts creuen que el resultat més probable és una extensió de les converses. “S’han fet gran avenços però cal més temps”, assegura el professor de relacions internacionals de l’American University, Anthony Wanes - St. John. De moment, des de la Casa Blanca s’assegura que les parts no han parlat de cap extensió.

“És imprescindible, òbviament, que l’Iran treballi amb nosaltres en tot el que sigui possible per demostrar al món que el seu programa és pacífic”, va afirmar ahir el secretari d’Estat dels EUA, John Kerry, des de Londres. El seu homòleg iranià, per la seva banda, Mohammad Javad Zarif, va dir que les potències mundials han de moderar les seves “exagerades condicions” si volen un pacte.

Centrifugadores i inspeccions

Zarif, que va participar a Viena en la primera reunió de l’última ronda de negociacions, es referia, sense mencionar-ho, al nombre de centrifugadores per enriquir urani que els Estats Units volen que Teheran destrueixi. L’Iran està disposat a acceptar una reducció de 2.000 de les 10.200 centrifugadores operatives que té. Però els negociadors nord-americans volen que es faci una retallada fins a arribar a les 4.500, segons Associated Press.

Pels nord-americans, si la república iraniana té menys centrifugadores, trigaria molt més a enriquir urani -un material que serveix tant per generar energia elèctrica en una central nuclear com per alimentar una bomba atòmica- i, per tant, la comunitat internacional tindria més temps per intervenir si desconfia de les intencions del govern de Teheran.

“El nombre de centrifugadores no és important”, afirma el professor Wanis - St. John. Aquest expert en resolució de conflictes creu que la clau d’un futur acord és assegurar que la comunitat internacional pot inspeccionar les instal·lacions nuclears i les activitats d’enriquiment d’urani de l’Iran.

Un altre escull de la negociació és com i quan s’aixecaran les sancions internacionals contra l’economia iraniana. Les potències oferiran un desbloqueig dels fons iranians congelats i una suspensió temporal d’algunes de les sancions contra els seus bancs i el petroli. Per l’Iran, això no és suficient, i vol l’aixecament immediat si hi ha un acord.

La Xina creu que la demanda iraniana és raonable. El gegant asiàtic, que manté una relació econòmica amb Teheran, s’ha aliat amb Rússia per assegurar que totes les sancions contra l’Iran s’eliminaran si accepta les demandes de les sis potències mundials sobre el seu programa nuclear.

Malgrat que la Xina també ha pressionat l’Iran amb sancions, no hauria estat al corrent d’una desviació de fons econòmics iranians en un banc xinès per finançar les forces especials de la Guàrdia Revolucionària, segons una investigació de l’agència Reuters.

En els pròxims dies les parts intentaran superar les diferències. La negociació és “com un cub de Rubik”, va explicar en una conversa telefònica amb periodistes un dels negociadors nord-americans: “Mentre no hi hagi un acord sobre tot no hi haurà acord sobre res”.

“Tant Wasgington com Teheran tenen importants desafiaments a casa”, diu Wanis - St. Jones. Si se superen tots els obstacles per a un pacte nuclear, segons el professor nord-americà, la relació entre els dos països pot augmentar i produir “beneficis” a l’hora de tractar altres qüestions internacionals.

stats