ESTATS UNITS

El Senat acusa la CIA de tortura “brutal i ineficaç”

Afirma que els serveis secrets van mentir sobre els seus mètodes d’interrogació

Els Estats Units van desenterrar ahir un dels capítols més foscos de la seva història recent. El Senat va acusar de “brutals” i “ineficaces” les pràctiques de tortura de la CIA que es van iniciar després dels atemptats de l’11-S i que van ser aprovades pel president nord-americà del moment, George W. Bush. Aquesta denúncia és la principal conclusió d’una investigació sobre el programa Rendició, detenció i interrogatori dels serveis secrets elaborada durant cinc anys pel comitè d’intel·ligència de la cambra alta del país.

Les 500 pàgines publicades pel Senat, que són només el sumari d’un informe classificat de més de 6.000, mostren detalls i descripcions de molta duresa i fins i tot escabroses de les anomenades tècniques d’interrogació reforçades de la CIA -com l’ús de mètodes com l’aplicació d’aigua a pressió pel recte i el waterboarding (asfíxia simulada), amenaces d’abusos sexuals i la privació del son durant dies-. L’informe revela també que la CIA va enganyar la Casa Blanca i el Congrés sobre l’abast i l’eficàcia dels seus interrogatoris a les presons secretes que va obrir arreu del món. Aquestes instal·lacions van ser autoritzades pel govern de Bush per a la lluita contra els terroristes d’Al-Qaida.

Amb l’arribada de Barack Obama a la Casa Blanca aquest programa d’interrogació es va desmantellar i el Senat nord-americà -sota control d’una extensa majoria demòcrata- va iniciar una investigació que va incloure la revisió sis milions de documents interns de l’agència d’intel·ligència nord-americana.

Danys a la imatge dels EUA

El president Obama va afirmar en un comunicat que l’informe del Senat documenta unes tècniques d’interrogació “preocupants” que han “danyat” la imatge i la posició dels Estats Units al món. A més, reforça la seva opinió, “sostinguda durant molt de temps”, que aquests mètodes són “contraris” als valors dels EUA i “no serveixen” per lluitar contra el terrorisme ni per als interessos de seguretat nacional del país.

“Cap nació és perfecta -va assegurar Obama-. Però una de les fortaleses que fan Amèrica excepcional és la nostra voluntat de fer front obertament al nostre passat, encarar les nostres imperfeccions, fer canvis i millorar”.

Malgrat les seves paraules i el decret contra la tortura a l’inici del seu primer mandat, Obama va decidir no portar davant de la justícia els responsables del polèmic programa d’interrogació de la CIA, i s’ha mostrat reticent amb l’informe del Senat. De fet, una de les raons que justifiquen el retard de la publicació de les conclusions d’aquesta investigació és la disputa entre els senadors i els responsables del serveis secrets, amb el suport de la Casa Blanca, sobre quins detalls de l’informe s’havien d’ocultar per evitar riscos en la seguretat del país.

El líder del Senat, el demòcrata Harry Reid, va assegurar que els membres del comitè d’intel·ligència de la cambra van haver de superar “obstacles enormes” per exposar els detalls del “programa de tortura de la CIA” a l’opinió pública.

La CIA es defensa

La resposta de l’Agència Central d’Intel·ligència a l’informe del Senat no es va fer esperar. El seu director actual, John Brennan, va assegurar que els mètodes d’interrogació de la institució van ser “crucials per entendre Al-Qaida”. “La nostra pròpia revisió indica que els interrogatoris de detinguts en què es van fer servir tècniques d’interrogació reforçada sí que van produir informació que van ajudar a frustrar plans d’atemptats, capturar terroristes i salvar vides”, va dir en un comunicat.

Brennan no va ser l’únic a defensar la CIA. Exdirectors i extreballadors de l’agència també van justificar les tècniques d’interrogació i van criticar la investigació del Senat, que consideren politizada pels demòcrates -els republicans es van negar a participar en l’elaboració de l’informe-. Fins i tot alguns han creat la pàgina web CIAsavedlives.com [La CIA va salvar vides] per explicar la seva versió.

L’informe del Senat també mostra una lluita en el si dels serveis secrets sobre la conveniència de l’ús de la tortura i posa en qüestió la feina i la competència de l’agència. D’altra banda, també qüestiona si el govern de Bush sabia tots els detalls sobre el programa de la CIA. L’expresident el va aprovar, però segons la investigació se li van amagar alguns aspectes. “La CIA va donar repetidament informació incompleta i incorrecta” a la Casa Blanca, es diu a l’informe.

Tant l’expresident Bush com l’exvicepresident Dick Cheney han negat que els serveis secrets els manipulessin i que els mètodes d’interrogació de l’agència fossin tortura. “[Els treballadors de la CIA] són patriotes -va dir Bush dilluns en una entrevista a la CNN-. Qualsevol cosa que digui l’informe, si disminueix les seves contribucions al nostre país, està fora de lloc”.

Divisió del país

L’informe del Senat reobre el debat de la tortura però serà difícil que provoqui un consens al país per evitar que aquestes pràctiques es tornin a repetir en un futur. De moment el que ha aconseguit és una batalla política sobre les pràctiques de la CIA contra el terrorisme.

Una majoria de republicans van rebutjar el document del Senat perquè creuen que “distorsiona” la realitat i té “motivacions polítiques”. El senador republicà de Geòrgia, Saxby Chambliss, va afirmar que el principal objectiu de la investigació era “atacar” Bush. “No hi ha cap raó per publicar aquest informe”, va dir. Tant ell com altres companys de partit creuen que la informació pot posar en perill les tropes i els funcionaris que són a l’estranger.

El departament de Defensa i el d’Estat van reforçar ahir la seguretat a les ambaixades. Tot i així, la presidenta del comitè d’intel·ligència del Senat, la demòcrata Dianne Feinstein, i el senador republicà d’Arizona, John McCain, van subratllar que els nord-americans tenen dret a saber el que va passar. McCain, que va patir tortures durant la Guerra del Vietnam, va lamentar unes tècniques que han “tacat l’honor” dels EUA.

Més continguts de