La crisi de refugiats sirians desborda El Líban

BeirutAmb més de dos milions de refugiats sirians, segons va confirmar ahir l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats, només es pot parlar de catàstrofe humanitària. Aquesta esgarrifosa xifra seguirà creixent a mesura que s'allunya la possibilitat d'una solució política al conflicte. De tots els països veïns, el Líban és el que més està patint les conseqüències socials i econòmiques dels refugiats sirians. En l'última setmana milers de sirians provinents de Damasc han travessat la frontera cap al país dels cedres fugint del possible atac occidental.

Més de 720.000 sirians s'han refugiat al Líban."En aquests moments es podria dir que un de cada quatre habitants al Líban és sirià", alerta a l'ARA Naila Muawa, exministra d'Afers Socials. "La falta d'un protocol, per la negativa de les autoritats libaneses d'habilitar camps de refugiats, ha descontrolat la situació", afegeix la representant del moviment del 14 de Març.

El govern de Beirut és incapaç d'absorbir més refugiats al seu territori, i ha pres mesures preventives per fer baixar el flux de sirians. Aquestes noves polítiques "estan posant en risc els sirians ", denuncia Bessam, de l'ONG Avaaz . Les autoritats libaneses han començat a cobrar una quota de 200 dòlars als sirians que entren al país. A més, l'activista alerta que "molts sirians han estat rebutjats al pas de Masnaa perquè no tenen papers". Això els obliga a entrar al Líban de manera il·legal, de manera que no poden rebre l'ajuda oficial", insisteix Bessam.

Molts sirians estan treballant en negre al Líban i cobren la meitat que un libanès. Wael , de 29 anys , és dissenyador gràfic i l'empresa on treballa li paga un sou de 380 euros al mes per una feina que un autòcton faria per 700. A més, ha de pagar 300 euros pel lloguer d'un pis de només una habitació que comparteix amb un altre refugiat sirià.

Tensions sectàries

El Líban és un país multiconfessional, on prop del 50% dels habitants són cristians i la resta es divideix entre musulmans sunnites i xiïtes. La majoria dels refugiats sirians són sunnites, cosa que està creant friccions entre les comunitats libaneses i els seus convidats sirians. Això passa, especialment, entre els cristians maronites, que veuen els refugiats sirians com una amenaça per a la seguretat nacional i l'estabilitat.

Masaf, un sirià que treballa en una ONG francesa, denuncia que un veí cristià del barri de Geitawi el va convidar a prendre un cafè, li va posar una arma sobre la taula i el va tractar com si fos un terrorista. "Em va dir que és sospitos que visqui aquí perquè sóc sunnita i em va preguntar si estava planejant posar una bomba en alguna església". La discriminació cap als sirians s'ha convertit en un fenomen social i en alguns municipis s'ha declarat el toc de queda per als refugiats.