Els instituts escocesos debaten també la independència
Els joves de 16 i 17 anys podran votar en el referèndum
EdimburgLa Royal High School és un dels centres d’educació secundària més antics d’Edimburg. Fundat el 1128, va ser la porta d’entrada a Escòcia dels nous corrents de pensament que a l’època es començaven a gestar a Europa. Avui, gairebé nou-cents anys després, és un institut públic amb més de mil alumnes nascuts en una societat que -a diferència del segle XII- muta a gran velocitat.
Alguns dels seus estudiants no només són la primera generació immersa plenament en l’era d’internet i les xarxes socials, sinó també la més jove que podrà participar en el referèndum d’independència del 18 de setembre que ve. I és que en aquesta cita històrica amb les urnes els joves de 16 i 17 anys també podran votar i, per això, aquest cop sí, el debat polític també ha entrat a les aules dels instituts.
“Aquest curs molts instituts han introduït l’anàlisi de la política escocesa i britànica en les seves classes, i de manera específica el procés cap al referèndum. I no és fàcil. Com a professors hem d’anar amb molt de compte, hem de ser neutrals, explicar amb igualtat de condicions els arguments dels unionistes i dels independentistes, i sobretot donar les eines perquè els alumnes puguin treure les seves pròpies conclusions”, explica Gary Snedden, cap del departament d’Estudis Moderns. “En aquesta assignatura parlem de política local, de drets humans i sistemes polítics. Són temàtiques molt vinculades a l’actualitat i, per tant, no podíem deixar de banda el debat sobre el referèndum escocès”, aclareix.
Fins ara no s’han fet gaires estudis concrets sobre la intenció de vot entre aquests nous votants. Només una enquesta impulsada l’any passat per l’Economic and Social Research Council recollia l’opinió dels joves d’entre 14 i 17 anys. Un 60% dels votants d’aquesta franja estarien a favor del no, un 21% del sí i un 19% encara no ho haurien decidit.
“La setmana passada vaig preguntar la intenció del vot als meus alumnes i més d’un 80% eren unionistes, el doble del que diuen les enquestes generals. És cert que aquesta escola és en una zona residencial de classe mitjana i els resultats no es poden prendre com a model. Potser en altres barris més populars el suport del sí seria més alt”, assegura Gary Snedden.
De l’enquesta de l’Economic and Social Research Council també se’n desprèn que el 87% dels joves d’entre 14 i 17 anys té intenció de votar, un percentatge que demostra que, lluny de rebutjar la participació política, els joves escocesos volen implicar-s’hi. “Em fa molt il·lusió poder votar per primer cop, els joves ens hem d’implicar en les decisions que es prenen al país. És cert que entre la meva generació hi ha certa desafecció, però això no vol dir que no ens interessi la política. Llegim diaris, mirem la tele, ens informem a internet, en parlem amb els pares i ara també a l’escola”, explica Isla Cowan, una de les alumnes de Gary Snedden, de 17 anys.
El 3% de l’electorat
“Tots aquests joves tenen múltiples plataformes de debat. L’escola n’és una més i és molt bo que hi sigui, però crec que la seva influència està sobrevalorada. Penso que sobretot l’entorn familiar els ajudarà a decidir, però això no vol dir que votin exactament el mateix que els seus pares. Estan prou preparats per prendre decisions de manera independent”, conclou el professor. En tot cas, els joves com la Isla, els que votaran per primer cop en el referèndum del setembre, només representen el 3% de l’electorat, una xifra petita però gens menyspreable, sobretot si es compleixen algunes previsions que parlen d’uns comicis ajustats. Només en aquest cas, el vot dels més joves podria decantar el resultat.
