Els néts dels herois sud-africans
El país viu sense incidents les cinquenes eleccions presidencials
JohannesburgTres històries, tres Sud-àfriques que uneixen, a la seva manera, el país que celebra gairebé alhora les dues dècades de democràcia i les cinquenes eleccions multiracials i les més disputades. Eduan Naudé, 83 anys, Cleopatra Sigodwan, i Marie Roux, 40. Tots viuen a Johannesburg, però no es coneixen i l’únic que tenen en comú és que són descendents directes de personatges que conformen l’altar laic dels herois sud-africans. Ahir Sud-àfrica celebrava, sense incidents, les cinquenes eleccions presidencials des del triomf de Nelson Mandela el 1994.
Eduan Naudé obre la porta i la reixa del seu àtic de Hillbrow, un dels barris de Johannesburg que en els anys finals de l’apartheid bullia de vida cultural multiracial. És l’únic veí blanc del bloc i explica que no posa “un peu al carrer” des de fa més d’una dècada, quan la zona es va convertir en un dels maldecaps de la seguretat pública. Dissenyador de roba, són seus alguns dels vestits que va lluir la mítica cantant Miriam Makeba. El 1959 va marxar a Londres fugint de la rigidesa familiar afrikaner i va muntar negocis de restauració, un sector on va seguir després de tornar a Sud-àfrica 15 anys després amb el mític Gramadoelas, el primer que va desafiar la prohibició de barrejar races. Charlize Theron o Nelson Mandela van ser dos dels seus comensals més il·lustres.
A aquest home de cabells blancs, la lluita contra l’apartheid li ve de família, concretament de Beyers Naudé, el cosí del seu avi, un líder religiós de l’Església Reformista Holandesa que el 1960, arran de la matança de 69 veïns negres del gueto de Shaperville, va alçar la veu contra la segregació racial i es va convertir en defensor de la reconciliació. “Era un home extraordinari”, recorda Naudé, que no pot votar perquè va obtenir el passaport britànic i “per mandra o desídia” no l’ha canviat pel sud-africà. “Tinc clar que no votaria els sapastres del CNA”, diu en referència al Congrés Nacional Africà.
La vida de Cleopatra Sigodwan és com la de centenars de milions de dones sud-africanes, les mama, sense estudis ni més sortida que netejar cases dels blancs als barris residencials dels blancs. Orgullosa, explica que és rebesnéta d’Albert Luthuli, mestre, president del CNA i el primer premi Nobel de la pau sud-africà el 1960. A diferència de Naudé, no té gaire informació de qui va ser el seu avantpassat considerat pare polític de Mandela.
L’esforç de Sigodwan per tirar endavant la família és tan gran que no té temps ni forces per a la lluita, admet. “Durant l’apartheid jo treballava, com ara, sempre treballant”, riu mentre estén la roba de la família per a qui treballa des de fa gairebé dues dècades. Tres dies a la setmana, set hores cada dia, 2.200 rands (150 euros). Amb això alimenta un fill i un nét de 15 anys. “He votat, jo sempre voto però el vot és secret”, conclou. Gairebé una hora de camí per arribar al ric barri residencial des d’Alexandra, un gueto amb altes taxes de desocupació i misèria.
La més jove d’aquest particular trio és també afrikaner i viu a pocs metres d’on Sigodwan neteja. Però amb tota seguretat no coincidiran mai a la vida, senzillament perquè la rutina sud-africana fa que Marie Roux surti de casa dalt del cotxe i que la minyona camini amunt i avall cap a la parada de l’autobús.
Una nova època
Roux coneix bé la història del país. De família, diguem-ho així, progressista, afrikaner descendent de vells hugonots, i conscienciada de la “brutalitat de l’apartheid” fins al punt que fins fa un parell de convocatòries no tenia cap dubte de votar el CNA. Ara és diferent, la corrupció i les desigualtats socials sense resoldre l’han fet canviar el vot cap a la marca dels blancs, confiada que la seva gestió al país sigui “tan bona” com a Ciutat del Cap.
Aquesta és una època molt diferent de la que li va tocar viure al seu rebesavi, el general Jacobus de la Rey, líder militar durant la guerra dels bòers amb els anglesos, que ha entrat a la cultura popular per una cançó considerada com un himne racista. La raça sempre present en la Sud-àfrica de l’arc de Sant Martí de Mandela.
