El referèndum escocès, cada cop més obert

BarcelonaDeu ser el malson del primer ministre britànic, David Cameron, aquestes setmanes: passar a la història com l’home que va pilotar el trencament del Regne Unit. A mesura que s’acosta el referèndum d’independència d’Escòcia -el 18 de setembre- el resultat és cada cop més incert. I una barreja de nervis, desesperació i eufòria continguda s’apodera d’un bàndol o l’altre segons el moment.

Els independentistes escocesos van rebre ahir com un baló d’oxigen l’última enquesta, en què el sí va arribar al 41% de suport. Com en tots els sondejos anteriors, el no es continuava imposant -amb un 46%- i els indecisos es mantenien en un percentatge prou elevat -el 13%- per alimentar totes les especulacions sobre què pot passar en poc més de dos mesos.

El setmanari britànic The Economist dedica aquesta setmana la portada al referèndum i fa un clam per mantenir Escòcia dins del Regne Unit. Però la mateixa publicació reconeix que un triomf del sí “és possible” i assegura que les disparitats de les enquestes i el fet que s’esperi una altíssima participació fan molt difícil anticipar què decidiran els escocesos.

Sigui un sí o un no el que triomfi el 18 de setembre, Escòcia no serà mai més la mateixa. I el primer ministre escocès, Alex Salmond, podrà cantar victòria, paradoxalment, fins i tot en cas d’una derrota. D’entrada, perquè haurà fet realitat la promesa d’un referèndum d’independència amb la qual va concórrer a les eleccions escoceses. Però també perquè el premi de consolació que obtindrà serà una generosa ampliació de poders per al Parlament d’Edimburg que, si es fes realitat, beneficiaria la seva formació -el Partit Nacionalista Escocès (SNP)-, que segurament retindria la majoria a la cambra després de les eleccions del 2016.

Un compromís a tres

Que Escòcia tindrà més poders és el compromís que van adoptar fa unes setmanes les delegacions escoceses dels tres principals partits britànics - tories, laboristes i liberals- que fan campanya conjuntament pel no. “Ens comprometem a reforçar els poders del Parlament escocès, en particular en les àrees de la responsabilitat fiscal i la Seguretat Social”, van assegurar en una declaració conjunta que van presentar a Edimburg per escenificar un dels (pocs) punts de trobada del bloc unionista. La confluència dels tres partits va ser una més de les maniobres dels contraris a la independència per enfortir la idea que quedar-se dins del Regne Unit és l’única manera de garantir el que anomenen “el millor dels dos mons”, el britànic i l’escocès. Però els independentistes contraataquen amb l’argument que qüestions clau com la renúncia a les armes nuclears o el rebuig a participar en guerres sense l’aval de l’ONU quedaran en l’aire.

De fet, l’opció de transferir més competències al govern escocès va ser una demanda històrica de l’SNP que finalment el partit va descartar per llançar-se de ple al somni independentista. “Des del 2012, el progrés d’Escòcia des d’un punt de vista sobiranista és la independència o res”, explica el periodista David Torrance al seu llibre The battle for Britain.

“Alex Salmond pot estar satisfet per la feina remarcable que ha fet fins ara, la seva personalitat i la seva autoritat li han permès arribar fins a un referèndum que fa només uns anys cap independentista es podia imaginar”, explica John Curtice, politòleg a la Universitat de Strathclyde. “I passi el que passi al referèndum, sobretot si no hi ha cap derrota humiliant, Salmond voldrà continuar segurament al capdavant del seu partit i del govern per capitalitzar l’èxit d’haver celebrat el referèndum”, diu aquest analista.