La joieria que ve Peces inspirades en la naturalesa

Els agrada crear collarets, però coincideixen a afirmar que les joies actuals que més es venen són les arracades. "Les peces grans, que les continuem fent, les venem a l'exterior", diuen Roc Majoral (joies Majoral) i Cristina Julià (Joid'art). Mentrestant, a Catalunya el client demana una joia low cost però molt creativa i d'ús diari. Potser també és una manera de ser, la catalana, a l'hora de portar joies, que no és tant de portar peces grans, sinó més petites. "És una interpretació, malgrat que a Majoral tenim un públic català que també demana una peça grossa", diu Roc Majoral. De tota manera, hi insisteix: "És a Nova York on venem moltes peces grosses i, curiosament, també les col·leccions més tradicionals, clàssiques, amb brillants".

A Catalunya, "els colors i els esmalts combinats amb els materials nobles agraden moltíssim, i nosaltres hi apostem fort", diu Cristina Julià. També ho pensen Aurora Artés i Monika Hellwig, d'Inaures Joyas, que el 1994, quan van inaugurar l'empresa, van crear una de les seves col·leccions més conegudes, la del trencadís gaudinià d'esmalt. "Eren altres temps, esclar, però no teníem temps ni d'exposar-les als aparadors, treballàvem amb encàrrecs continus".

Ara toquen nous temps, però la tendència en joia està ben marcada. Es porta la pedreria, les línies barroques, el romanticisme (dissenys poc racionals), la barreja de materials -nobles i materials combinats- i la natura com a referent. Posidònia , per exemple, és una de les creacions insígnies dels Majoral, de les primeres, que la família (pare, mare i els fills, Roc i Savina) va transformar en arracades, braçalets, penjolls... "Precisament ara la posidònia torna a estar al centre de l'actualitat i la col·lecció té molta sortida". Al costat de Posidònia , hi ha les papallones, dues ales esteses que es converteixen en arracades, collarets... o bé la pluja, una cascada de gotes d'or o de plata que cauen avall sense cap soldadura enmig.

Les quatre estacions de l'any

Posidònia és la col·lecció més representativa de la família Majoral, que també es ven a la ciutat de Nova York, però n'hi ha que la coneixen també per les sargantanes verdes, de bronze. "El pare, l'Enric, va ser dels primers a fer de la sargantana un símbol de Formentera, de les illes", diu Roc Majoral, que assegura que va créixer jugant amb la seva germana Savina mentre veia que la mare dibuixava i el pare creava joies.

Gemma Ferran recorre als elements de la natura que toquen en cada estació de l'any. A l'estiu, les petxines del mar -en va anar a buscar i en va crear motlles per convertir-les en arracades o collarets de plata, combinats amb pedres-. També ha transformat en joia les carbasses, i de cara a la tardor ja està pensant en elements significatius per passar-los pel sedàs de la creativitat. "Els penjolls dels trapezistes i de la roba estesa també han estat una passió meva, juntament amb tots els elements de la festa major, com ara les mateixes espardenyes".

Collarets que expliquen històries

Mentrestant, Aurora Artés i Monika Hellwig expliquen que la seva novetat és una col·lecció que han batejat amb el nom Històries , i que captura en un penjoll un relat quotidià, com si fos un collage. "Des d'un pescador amb el seu mar de fons i la seva canya de pescar fins a un ciclista que passeja per un prat verd, o un balcó ben guarnit i florit". Els materials utilitzats i l'originalitat de la creació han captivat els amants de les joies originals i, cal dir-ho, els que busquen un preu assequible. "Això no vol dir que no continuem fent les peces grosses, com ara els collarets millefiori , que era la peça d'intercanvi africana d'origen italià, però són conceptes que ara han de conviure amb d'altres".

Cristina Julià, que representa el departament de disseny i de comunicació de l'empresa que va crear el seu pare el 1991, assenyala que Joid'art s'ha vinculat a Barcelona, al Mediterrani, a la llum, a l'alegria, i tot adreçat a una dona que està al cas de les tendències però que tampoc no s'hi obsessiona. "Per a nosaltres és molt important ressaltar el punt artesà amb plata, i també amb metall banyat en or". A més d'una peça petita i de preu baix-mitjà, la tendència de la tardor i l'hivern també és el daurat. "A Joid'art, també les formes geomètriques, les formes imperfectes i les textures orgàniques marcaran l'estil de les col·leccions", diu Julià.

Artés i Hellwig també aposten per la plata oxidada amb pintura acrílica, que fan servir per a la col·lecció 1994 , per recordar els orígens de quan van inaugurar la joieria amb els temps actuals. "L'or el continuem treballant, però no té sortida perquè el seu preu és altíssim, està a 40 € el gram, quan fa uns anys estava a 20 €", diuen. L'aposta clara d'Inaures és la peça creativa amb molts detalls i colors, que tenen comprovat que agrada.

"Els homes també tenen una línia a Majoral, tot i que és petita, perquè les joies són una qüestió de dones", conclou Roc Majoral. Les joieres que l'acompanyen assenteixen.