1 min
Tenint en compte els comentaris dels lectors, l’ARA de paper d’aquest diumenge es quedarà guardat en moltes cases. Per mi que el secret de la bona rebuda, a part del risc que van acceptar els equips editorial i de disseny, és el contrast: notícies fugisseres convertides en els claus d’on penja art, o, dit d’una altra manera, la urgència angoixant del nostre temps al servei de l’obra concebuda per durar. Amb l’ARA d’ahir em vaig retrobar amb el fenonem quasi religiós que experimento quan entro en un museu d’art modern. A fora hi he deixat el món amb totes les seves apocalipsis, i a dins em trobo amb un refugi de respostes formulades amb colors i talent per artistes que, probablement, també fugien de les seves apocalipsis.
