L’edat d’or de les barberies

GironaNo havien desaparegut, però fins fa ben poc semblaven antiquades i s’esllanguien a l’ombra de les perruqueries unisex. La moda hipster, la proliferació de les barbes i la irrupció dels lumbersexuals -l’última tendència masculina, amb estètica descuidada i barbes llargues- ho ha capgirat tot. Les barberies amb estètica vintage han recuperat protagonisme i s’han convertit en un espai de referència. Perfilar i cuidar la barba, afaitar-se, pentinar-se, tallar-se els cabells, aplicar-se cosmètics per a la pell de la cara... De cop i volta, molts homes que tenen cura del seu aspecte han descobert el barber de tota la vida, o bé hi han tornat per convertir-lo en una figura de referència quan es tracta de millorar la seva imatge. La tendència va iniciar-se a principis d’aquesta dècada a Nova York i després a Londres, i ja fa un any i escaig que ha arribat a Catalunya, on cada cop agafa més empenta. Establiments que semblaven quasi obsolets o, en alguns casos, començaven a enfilar el camí de l’extinció, han aconseguit que l’estètica clàssica sigui cada cop més valorada. Ofereixen tota mena de serveis, però es mantenen fidels a la tradició i, més enllà de les modes passatgeres, tenen la intenció de quedar-se.

“Suposo que la moda de les barbes es mantindrà uns anys més, però hem de procurar que el bon moment d’ara no s’acabi amb les barbes”, apunta Pedro Fernández, que des de fa vint-i-sis anys regenta el Salón Balmes, al barri de Sant Gervasi de Barcelona. “Molta gent ha descobert la figura del barber i ha comprovat que, encara que seguim les tècniques tradicionals de tallat de cabells i afaitat, també podem fer altres coses”, afegeix. En el cas de la seva barberia, fundada el 1945, “als clients habituals de sempre, alguns de tercera generació, se n’hi han afegit altres, d’una franja d’edat que va dels divuit als trenta anys, que ens demanen coses diferents”, comenta. “Podem fer qualsevol dels pentinats que es duen actualment, des dels més moderns fins als més clàssics”, insisteix abans de subratllar: “He rebut com a herència [del seu pare, Juan Pedro Fernández, que va adquirir la barberia el 1955] perpetuar l’esperit del saló entre tisores, navalles i tertúlies”.

Fer petar la xerrada

I és que, a banda dels serveis estètics, molts clients aprofiten la visita a l’establiment per parlar de l’actualitat o de qualsevol altre tema amb el barber i amb altres clients que esperen torn. “El dissabte és potser el dia més propici a les converses; hi ha molts nens i els pares parlen entre ells”, observa el gerent del Salón Balmes. “Depèn de la persona, però. De vegades estàs amb un client i un que s’espera es fica en la conversa o n’inicia una altra; si veus que el primer client ho accepta, introdueixes el segon en la conversa i, si no, amb bones maneres, mires de fer-li entendre que has d’estar pel primer”, explica Fernández. Segons ell, el tracte amb els clients -n’hi ha molts que visiten el local dotze o quinze vegades a l’any- acostuma a anar més enllà dels afaitats o pentinats: “Sovint s’estableix una relació d’amistat”, assegura. La bona marxa del negoci farà que aviat necessiti reforços, “però costa trobar barbers bons”, lamenta. “No hi ha estudis específics. Per això, nosaltres oferim formació i, de tant en tant, fem classes pel nostre compte a grups reduïts”, informa.

Un barber que fa ciutat

La Barberia Bosch funciona des de l’abril del 1989 al Barri Vell de Girona. Durant vint-i-cinc anys va emplaçar-se al carrer Calderers, a tocar de la famosa estàtua de la lleona, i el juliol passat va iniciar una nova etapa pocs metres més enllà, al carrer de la Barca. El seu gerent, Narcís Bosch, va començar a practicar “a l’antiga escola, escombrant molta estona i, sobretot, mirant com treballava el barber”, relata. “Després vaig anar al sistema modern de la formació professional, però allà ensenyaven perruqueria femenina. Més tard, jo mateix em vaig anar fent el meu propi estil, perquè volia ser un barber amb personalitat”, remarca. En preguntar-li pel retorn de les barberies tradicionals, contextualitza la seva evolució: “A principis del segle XX, els homes els necessitaven per arreglar-se barbes, bigotis i cabells; també n’hi havia algun que encara treia queixals. A l’època hippie, la gent es deixava els cabells més llargs i ja no s’afaitava al barber. Després, amb les modes, les perruqueries unisex van absorbir els homes que anaven al barber i el nombre de clients va minvar. Per sort -continua Bosch- ara fa un any i escaig la moda hipster va retrobar l’home en la seva essència, amb barbes ben cuidades i cabells més clàssics: pompadour, flat top, rocker... A més, no hi ha tants metrosexuals i abunden els lumbersexuals ”. Tot plegat ha permès que el negoci rutlli millor que temps enrere: “Tinc més demanda, molts homes volen cuidar-se la barba, donar-li formes, i ha crescut l’afaitat clàssic amb brotxa i tovallola calenta”. Els clients també demanen olis de barba, ceres de bigoti, cosmètics per a la neteja facial... “Es preocupen molt més per la seva imatge”, destaca.

Bosch, que des de fa uns mesos du un bigoti molt treballat, canvia de color de bata cada setmana. “En tinc de grogues, vermelles, blaves, blanques... Són per donar una imatge de la barberia i, a més, faciliten un tema de conversa”. Com Fernández, és força actiu a les xarxes socials i opina que el barber ha de ser una mica psicòleg. “Cal saber tractar cada client, escoltar-lo i procurar que se senti segur i còmode. Cada persona és un món i cadascú té la seva visió de les coses. Com a bon barber, has de saber trobar el punt adequat”, assenyala. També explica els motius pels quals va triar aquest ofici: “M’agrada el tracte amb la gent, i també sentir-me útil. Obtinc una satisfacció personal, amb aquesta feina, i aprenc moltes coses, parlant amb els clients”, confessa. Per a ell, “una barberia en un barri dóna color i servei, fa ciutat”.

Un dels seus clients, Pep Ruiz, confirma aquesta percepció: “És molt agradable tenir una barberia com aquesta a prop de casa. Sembla que ara s’ha posat de moda, però jo fa anys que hi vinc. M’agrada, sobretot, afaitar-m’hi, sentir l’escuma i la navalla, la tovallola calenta, l’olor de la loció”, detalla. Un altre client, en canvi, explica que hi va “des de fa pocs mesos”: “M’he deixat barba i la meva dona em diu que millor que me l’arregli el barber”.