Mario Draghi en el paper d’El Gran Estimulador

A El dormilega Woody Allen dibuixa un futur en què homes i dones són incapaços de sentir plaer sexual si no és través d’un aparell com l’orgasmatró. A l’any 2014 encara no hi ha osgasmatrons (que jo sàpiga) però sí que existeix El Gran Estimulador, que no és altre que el president del BCE, Mario Draghi. El llenguatge per descriure la política monetària de Super Mario oscil·la entre el bel·licisme ( La Vanguardia, “crema els últims cartutxos”; l’ARA, “buida el seu arsenal”; La Razón,“treu l’artilleria”) i la sexualitat ( El Periódico, “estimula l’economia”; però segons El Mundo “els mercats volen més”). El diari més triomfalista és El País,“El BCE actua amb fermesa per evitar una altra recessió”, i titula l’editorial “Contundent BCE”, mentre que La Vanguardia destaca que es tracta d’una decisió “a la desesperada” i considera que és “una canonada in extremis ” (metàfora sexual o bèl·lica?). L’article més ponderat potser és el de José Carlos Díez al diari de Prisa, en què diu que la baixada de tipus busca “guanyar temps”. És el que fem tots quan no sabem què fer, no?

Per pensar-hi

JOAN B. CULLA

ARTICULISTA D’‘EL PAÍS’

“Si hi ha hagut un Onze de Setembre transversal al màxim va ser el de 1977. Tanmateix, entre la riuada de persones i sigles que aquella tarda van desbordar el passeig de Gràcia no hi havia AP”