Mas i Felip VI constaten la llunyania de les seves posicions

Barcelona“Vinc en to de pau”. És una de les poques frases que va pronunciar ahir, davant de les càmares de televisió i dels fotògrafs, el president de la Generalitat, Artur Mas, a la sala d’audiències del Palau de la Zarzuela mentre esperava que el rebés el rei d’Espanya, Felip VI, i passar al seu despatx. En to de pau perquè la situació no és precisament cordial entre el cap de l’executiu i el conjunt del sobiranisme i l’Estat, del qual el monarca és el màxim exponent. La reunió, que va durar una hora i quart, arribava en un moment polític que no la convertia en agraïda per a cap dels dos protagonistes. “Lògicament, no ha anat bé”, explicaven fonts coneixedores de la trobada, que demanaven absoluta discreció -cap de les dues parts va emetre cap comunicat o valoració oficial-. No van passar de constatar que els projectes polítics que defensen uns i altres són, per ara, irreconciliables.

El camí cap a l’estat propi de Mas fa temps que evita donar ales a la idea d’una Catalunya independent sota la Corona espanyola, com la que fa mesos alimentaven alguns sectors pròxims al president per buscar la complicitat del cap d’estat -aleshores Joan Carles I- per a la consulta del 9-N. I, lògicament, a la Zarzuela no consideren cap projecte que posi en qüestió l’ statu quo i la integritat territorial d’Espanya.

Ara ja s’ha passat de pantalla i Felip VI, ahir molt més seriós que Mas i a qui els seus assessors haurien aconsellat que mantingués un posat greu, tampoc es pot permetre gestos de complicitat. El nou rei ha fet alguna picada d’ullet en temes com la llengua i ha intentat rebaixar públicament el to del seu pare, Joan Carles I, molt més dolgut amb el procés sobiranista perquè el considerava una deslleialtat que es valia de la debilitat institucional i econòmica de l’Espanya dels últims anys.

Crítiques de la dreta

Felip VI va evitar fer cap gest de complicitat. A penes l’excés de bones maneres amb Mas per aclarir qui entrava primer al despatx. Finalment, va ser el president, i darrere seu el va seguir el monarca. Però per als sectors més espanyolistes -alguns abracen ara la causa republicana- no n’hi havia prou que la Zarzuela no emetés cap senyal de distensió. Només el fet de celebrar la trobada ja era considerat un desencert en tota regla: “El «Vinc en to de pau» de Mas només ho diu un enemic quan declara una treva. Donar-li corda és un greu error polític del rei”, piulava, per exemple, el director del digital El Español i exdirector d’ El Mundo, Pedro J. Ramírez.

L’oportunitat de la trobada, en ple procés, va enrarir encara més l’ambient. La Zarzuela havia decidit incloure el president de la Generalitat en la ronda dels nous mandataris autonòmics sorgits de les eleccions del 24 de maig. Mas, de fet, ja s’havia reunit amb Joan Carles I el 30 de gener del 2013, després de guanyar les últimes eleccions amb la promesa de fer una consulta i ser investit amb els vots d’ERC. Després d’aquella trobada sí que va fer declaracions i va explicar que havia intentat traslladar al monarca “voluntat de diàleg” al voltant del dret a decidir. No se’n va sortir, però es va evitar transmetre tensions.

Aquest cop la Generalitat va quedar sorpresa de ser citada a la Zarzuela quan falta poc per a unes eleccions al Parlament. Segons alguns analistes, quan va decidir convocar Mas, el cap de l’estat considerava que la seva situació política seria molt més compromesa. A Palau explicaven que s’havien fet l’orni amb la reunió d’ahir, però que la insistència de la casa reial, que va oferir diverses dates per encaixar la cita, la va fer inevitable. Al govern català no li agrada ser tractat com un més dels disset autonòmics. Els poders de l’Estat tenen clar que no ho és, però sovint el presenten com a tal a mode de correctiu polític: “La trobada ha servit per posar cadascú al seu lloc. L’entrevista del rei amb un president autonòmic entra en les tasques constitucionals de tots dos”, deia la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría des de la taula de les rodes de premsa del consell de ministres, a la Moncloa.

El Govern no volia passar com “un més”, però també sabia que la data era endimoniada. Els col·laboradors de Mas tenien clar que la setmana que ara es tanca era la de l’èxit o el fracàs de les negociacions amb la resta de partits del sí. Si les converses bilaterals i la cimera fracassaven, Mas arribaria a Zarzuela en una situació política molt compromesa i amb un cor de veus creixent al seu entorn que li reclamarien no convocar eleccions el 27-S i esperar.

Si se’n sortia, com va passar gràcies al pacte amb ERC i les entitats sobiranistes, arribava reforçat i com a ingredient bàsic d’una llista rupturista que no dóna marge a una tercera via que ni l’establishment català ni la casa reial ni el PSOE han pogut impulsar per trobar l’encaix català. D’aquí que la reunió no anés bé i constatés discrepàncies.