DÍGITS I ANDRÒMINES

Cases hiperconnectades

Habitatges que piulen i companyies d'electricitat que te la cobren més barata si els permets que apaguin la teva calefacció quan la seva xarxa va sobrecarregada. L'internet de les coses ja ha arribat a les llars.

Al carrer Abbey del Mission District de San Francisco hi ha una casa que piula. Si seguiu a Twitter l’usuari @houseofcoates, comprovareu que els matins que fa sol recomana posar-se protecció solar abans de sortir al carrer, durant el dia avisa si cal regar el ficus de la saleta i quan es fa fosc confirma que ha encès el llum del pis de baix. També notifica que el seu habitant s’acaba de pesar a la bàscula connectada, però discretament li deixa a ell la decisió de fer públic el seu pes. Al cap d’uns dies els tuits s’arriben a fer repetitius, però el compte de la casa s’ha fet tan popular que ja li ha sortit una paròdia, la @hauntedcoates, que piula missatges semblants en to sarcàstic.

La House of Coates és un experiment personal de Tom Coates, un empresari de l’incipient sector de l’anomenada internet de les coses que ha incorporat a la seva pròpia llar diversos sensors i actuadors connectats que interaccionen entre ells -mitjançant serveis web com IFTTT- per aconseguir accions com les citades, a més d’altres com detectar moviment dins de la casa i rebre dades de l’exterior per notificar que el propietari ha publicat una foto a Instagram o ha fet check-in amb Foursquare a l’oficina d’un client. Els tuits que ho van pregonant pretenen fer la impressió que la casa és un organisme viu, capaç de comunicar-se amb la resta del món: fins i tot rondina públicament perquè no disposa del ventilador que voldria engegar quan fa calor.

El més interessant del cas és que la instal·lació de Coates fa servir dispositius comercials de propòsit general i baix cost, com les bombetes Hue de Philips, els endolls connectats de Belkin i el termòstat Nest, tots ressenyats aquí anteriorment. També existeixen panys de porta, equips de música, alarmes, càmeres de videovigilància i termòstats amb diversos graus de connectivitat.

El problema per als consumidors normals és que cada fabricant proporciona la seva aplicació mòbil o web per controlar el seu producte, i en la majoria dels casos es fan servir protocols i xarxes diversos i incompatibles, des de Zigbee i Z-Wave fins a Bluetooth LE i wifi, un fet que dificulta les interaccions i disposar d’una vista completa del sistema que tenim instal·lat a casa. A més, no resulta eficient ni segur que tots i cadascun dels elements es connectin directament a internet. Per això han sorgit els hubs domèstics d’internet de les coses, uns aparells capaços d’entendre’s amb els dispositius de diversos fabricants i que l’usuari pot controlar amb una única aplicació mòbil que inclou des de la seguretat perimetral fins a la climatització, la il·luminació i el so. Aquests concentradors, fabricats per marques com SmartThings, Revolv i Staples Connect, costen entre 100 i 300 dòlars, i són el peatge que han de pagar els consumidors pioners que no vulguin esperar que les empreses de domòtica digital es posin d’acord.

Que siguin els habitants d’una casa els que vigilen o controlen a distància el seu funcionament és el primer pas, però en alguns llocs ja es va més enllà, oferint accés a tercers. La firma Nest Labs, fundada pels antics enginyers d’Apple Tony Fadell i Matt Rogers, fabrica un termòstat connectable amb detector de presència que aprèn dels hàbits dels residents a la llar per optimitzar el consum d’energia. En algunes regions dels EUA, les companyies elèctriques el regalen als clients -costa 250 dòlars- i ofereixen descomptes considerables en la tarifa a canvi del permís per apagar la calefacció -o l’aire condicionat, segons la zona- durant un parell d’hores al dia en els períodes molt freds o molt calorosos que provoquen pics de consum i evitar així haver de posar en marxa centrals de producció suplementàries, que són molt més cares. És probablement aquest model de negoci el que va portar Google a comprar Nest Labs per 2.300 milions d’euros a principis d’aquest any.

En tot cas, sembla que la inversió a digitalitzar la llar no surt només a compte per la comoditat que aporta i pel que et pots estalviar mentre hi vius, sinó també perquè revaloritza la casa quan la vols vendre. Un estudi de la Universitat de Harvard indica que la digitalització de les finques als EUA per dotar-les d’aquesta mena de dispositius serà aviat el segon motiu per fer reformes i és un factor d’elecció determinant per a alguns compradors. L’associació d’empreses d’electrònica de consum d’allà ja ha creat el TechHome Rating System, semblant a la nostra classificació d’estalvi energètic per als electrodomèstics, que estableix tres categories (bronze, or i platí) segons el grau d’equipament tecnològic que incorporen les cases.

El + vist

El + comentat