Dijous passat Samsung va presentar la tercera generació del Galaxy S, el model emblemàtic de la seva gamma de smartphones amb sistema Android. Va transportar a Londres més de mil periodistes i blogaires de tot el món, un desplegament que fa pensar quants wons (la moneda sud-coreana, equivalent a set cèntims d'euro) li va costar a l'empresa aconseguir una atenció mediàtica comparable a la que desperta Apple gairebé de franc amb els seus anuncis.
A l'immens recinte d'Earls Court, on als meus temps tocaven Led Zeppelin, Genesis i Pink Floyd, el pànic es va estendre entre els assistents quan, en començar l'acte, vam comprovar que no ens podíem connectar a internet per comentar-ho en directe perquè la xarxa wifi havia caigut per saturació, i els qui vam resignar-nos a deixar-nos un ull de la cara fent servir en itinerància la connexió dels nostres mòbils tampoc no vam poder treballar gens perquè la cobertura era pèssima. Hauria estat més còmode quedar-se a casa veient la retransmissió de l'acte per la web. Sorprèn que a hores d'ara les empreses de tecnologia encara no tinguin previst el que passa en grans concentracions.
Respecte al nou mòbil, la veritat és que si fa tot el que promet -apagar-se només si no mires la pantalla, respondre a ordres verbals en llenguatge natural, reconèixer la gent que surt en una foto i enviar-los-la automàticament-, començaré a creure que realment hi ha telèfons intel·ligents. Espero provar-lo aviat. Samsung, que acaba de destronar Nokia com a principal fabricant mundial de mòbils, es troba en una situació òptima per marcar la pauta perquè fabrica la majoria dels components dels seus aparells. De moment, em van donar una alegria en comprovar que el Galaxy S III també inclou l'idioma català. Esperem que encara el porti quan arribi aquí.
