Jordi de Cambridge, batejat en la intimitat

Kate Middleton es va vestir de beix -com la seva germana, Pippa, i la seva sogra, Camil·la- per batejar ahir el seu primer fill, Jordi Alexandre Lluís. Ella i el pare de la criatura, Guillem d'Anglaterra, van posar-li al nen una rèplica del vestit de bateig que els Windsor han fet servir des de fa 172 anys per batejar els seus descendents. Amb aigua del Jordà, sota l'atenció mediàtica de mig món i amb alguns canvis en el protocol d'aquest tipus d'actes, els ducs de Cambridge van protagonitzar una jornada plena de somriures i de calma.

El bateig de baby Cambridge (3) va ser un acte solemne però que va suposar un punt d'inflexió respecte a algunes de les normes més rígides del protocol reial britànic. De fet, rotatius i webs d'arreu del món es fixaven en l'elecció del lloc del bateig, en la reduïda llista d'invitats i en la selecció dels padrins per assenyalar la modernitat de la celebració.

Cop a la tradició

Els ducs de Cambridge van proveir ahir de set padrins el seu primogènit, però només un és de la família. Els elegits han estat persones de fora de la reialesa, cosa que no es podia preveure pel fet de tractar-se de l'hereu al tron. Segons el palau de Kensington, la residència oficial dels ducs, la filla de la princesa Anna, Zara Philips, és l'única representant de la família entre els padrins. La resta són Oliver Baker, William van Custem, Julia Samuel, Emilia Jardine-Paterson i el comte de Grosvenor, tots amics dels ducs, i Jamie Lowther-Pinkerton, que va ser secretari privat del matrimoni fins al 2012. Ni Pippa Middleton ni Enric d'Anglaterra han estat escollits com a padrins, tot i que apareixien en totes les travesses.

El príncep Jordi de Cambridge, de tres mesos, tampoc va ser batejat al lloc on la tradició estableix que s'han de batejar els nadons que estan destinats a ocupar el tron. La capella reial del Palau de St. James (02) va ser el lloc triat pels pares, en comptes de la sala de la música de Buckingham, el lloc que s'ha fet servir tradicionalment per cristianar els hereus. L'arquebisbe de Canterbury, Justin Welby, va oficiar la cerimònia en aquesta capella perquè Guillem va voler que el seu primogènit rebés el baptisme al lloc on la seva mare, Diana de Gal·les, va passar l'última nit abans de ser enterrada.

Del bateig d'ahir també es va interpretar com un gest d'innovació la reduïda llista d'invitats -22 persones-. Tot i això, en un panorama de crisi econòmica, és molt possible que la família reial no volgués semblar una gran família, cara de mantenir per a l'erari públic. D'aquesta manera, es va restringir els invitats a la família nuclear de la criatura i als amics -més amics- dels pares.

No tot és austeritat

Ahir a la capella de St. James es va produir un fet molt especial, ja que s'hi van reunir un monarca i les tres generacions d'hereus que el succeeixen, cosa que no passava des del 1894. Potser per això ha tingut lloc un fet inaudit. Per primer cop s'ha creat a la gran Bretanya una nova moneda (01) amb motiu del bateig d'un membre de la família reial.

En contra de la discreció i la moderació destaca també l'elecció de fotògraf. Jason Bell, famós per haver fet fotos de celebrities com Paul McCartney, Scarlett Johansson i els Beckham, va immortalitzar tota la jornada. Després de la cerimònia religiosa, Bell també va anar a Clarence House -on viuen el príncep Carles i Camil·la-, on se celebrava el convit.

Per més que s'intenti modernitzar l'estètica d'aquestes cerimònies, costa d'aconseguir. Només cal fixar-se en els feliços prínceps d'Astúries al bateig de la infanta Sofia (05) , no fa ni sis anys. Els batejos dels nadons serveixen també per recordar els que ja no hi són. Al bateig de Pierre Casiraghi (06) ho van fer posant-se davant d'un quadre de la difunta princesa Grace. També solen ser afortunades les anècdotes dels nens. Al bateig de Guillem d'Anglaterra (04) , el nadó no va parar de plorar al braç de la seva besàvia, la reina mare. Per aquest motiu, van fer entrar Lady Di en escena perquè el calmés. Ella ho va fer posant-li el dit petit a la boca, com si fos un xumet. Ahir tots els mitjans recordaven l'escena.

Més continguts de

El + vist

El + comentat