Évole reobre el debat de la fusió entre ficció i realitat

BarcelonaI després de la provocació, les explicacions. Jordi Évole va passar-se tot el dia d’ahir explicant el sentit que hi havia al darrere del fals documental Operación Palace, emès el dia anterior. A la peça, s’agafaven alguns elements de la teoria conspiranoica que assegura que l’arribada a la Lluna va ser un muntatge filmat per Stanley Kubrick i s’aplicava el mateix procés al cop d’estat del 23-F. Això sí, canviant Kubrick per José Luis Garci i fent que el protagonista del presumpte muntatge, Antonio Tejero, no fos conscient que formava part d’una comparsa ideada pels partits polítics justament per consolidar la democràcia.

“Hi deu haver espectadors que deuen estar contents amb el que han vist perquè s’ho han passat bé, i d’altres que es deuen sentir enganyats i em deuen voler matar”, explicava Évole en un vídeo penjat a la web de La Sexta. “Almenys nosaltres hem reconegut que era mentida tot el que hem explicat i, segurament, hi ha hagut altres vegades que era mentida el que se’ls ha explicat i ningú els ho ha dit”, afegia. “Per nosaltres, Operación Palace era un joc amb l’espectador. Tothom descobria la mentida en algun moment”.

El reportatge deixava anar algunes pistes que suggerien l’engany que hi havia al darrere. Alguns dels personatges, per exemple, estaven interpretats per actors. Era el cas de l’espia de la CIA William Parker, un personatge inventat al qual donava cos i vida l’actor Mark Parent. O el fictici diputat Eduard Bosch, de Minoria Catalana, interpretat per Fernando Bartolomé. Cap al final del metratge -quan més es posa a prova la credibilitat de l’audiència-, Garci justifica que fes sortir els agents de la Guàrdia Civil per la finestra perquè era un homenatge a La finestra indiscreta.

Al final del programa, uns rètols confessaven que es tractava d’una ficció i, de passada, revelaven l’autèntic missatge del programa: “Ens hauria agradat explicar la veritat del 23-F, però no ha estat possible. El Suprem no autoritza la consulta del sumari del judici fins a 25 anys després de la mort dels processats o passats 50 anys des del cop d’estat. Aquesta decisió és terreny adobat per a teories i fabulacions de tot tipus, com aquesta. Possiblement la nostra no serà l’última, ni la més fantasiosa”.

El debat a les xarxes durant el programa i les hores posteriors va ser intens. Una de les veus crítiques ha estat Carmen del Riego, presidenta de l’Asociación de la Prensa de Madrid, que en declaracions a Infolibre considerava que Évole s’havia “equivocat” i que el reportatge “era una pel·lícula de ficció i no periodisme”. Les veus crítiques també alertaven del perill de banalitzar un fet transcendent com el 23-F. Manuel Delgado, guionista de Camaleó -el programa en què es va simular un cop d’estat a l’URSS-, concloïa: “Tothom esperava que expliqués el que tots sabem de com van anar les coses el febrer del 1981, especialment pel que fa a la figura del rei. Segurament no n’és conscient, però li ha sortit un programa monàrquic, perquè la conclusió és clara: si la seva versió és falsa, vol dir que l’oficial continua sent la certa”.

“Seguirem arriscant”

El tour d’Évole va passar per La Ser, Onda Cero, RAC1 i Catalunya Ràdio. També pel programa Al rojo vivo, a La Sexta: va aprofitar aquesta parada per criticar el funcionament de l’estat espanyol en certs aspectes: “Que no puguem consultar el sumari del cop 33 anys després ens permet fer-nos una idea del nivell de transparència de l’Estat”. Jordi Évole també va recordar els inicis trencadors de Salvados i es va comprometre a no defallir en la via de la provocació: “Seguirem arriscant. Som així des dels nostres inicis i cal seguir arriscant en aquest ofici, encara que de vegades això et pugui passar una certa factura”.

Des d’El Terrat, la productora d’aquest programa especial, es defensava aquest format. Andreu Buenafuente, president d’El Terrat, explicava a l’ARA: “El Jordi està fora de tota sospita de falta de credibilitat. Ha fet un exercici de risc, cosa que diu molt a favor seu. Al marge que sigui un producte nostre, el defenso perquè m’ho crec, perquè sempre sóc al costat de qui arrisca. Ell busca els límits i això és fantàstic. El programa és un exercici ben emmarcat en la línia de ficció però estructurat sobre un fet històric. Ens hem de relaxar, gaudir i continuar pendents del que faci. Tota crítica és respectable, però jo no la comparteixo”.

Èxit d’audiència

El programa va aconseguir enfilar-se fins als 973.000 seguidors, un 27% dels que en aquella hora miraven la televisió. Això suposa multiplicar més de quatre cops l’audiència mitjana de La Sexta. Amb tot, Évole encara va aconseguir més bons resultats amb el cara a cara recent entre Artur Mas i Felipe González: 1.067.000 espectadors, tot i que en aquella ocasió el programa es va beneficiar del fet que TV3 estava de vaga. El debat posterior va resistir bé i va arrossegar 840.000 espectadors. A Espanya, el programa va ser líder amb comoditat, ja que va aconseguir 5.229.000 espectadors.

Operación Palace va ser un èxit d’audiència social a les xarxes. Segons dades de La Sexta, va tenir un share social del 73,22%. En total, el programa va rebre més de 267.000 comentaris (1.486 per minut).