No tots els zombis mengen cervells

Sèries com ‘Resurrection’ i ‘Les revenants’ exploren el vessant més reposat dels no-morts

Des que el cineasta George A. Romero va filmar els zombis com una turba de cadàvers en descomposició avançant matusserament -però implacables- cap a les seves víctimes, l’any 1968, aquesta ha estat la representació típica dels morts vivents a les pantalles. En els últims temps s’ha produït una evolució òbvia: han arrencat a córrer, per assegurar-se escenes d’acció més trepidants, tal com ho demostren els zombis amb esteroides de 28 días después, Guerra Mundial Z, Planet Terror o REC. Però, alhora, un altre corrent estètic ha agafat just el camí contrari: explorar aquella subespècie dels zombis que, senzillament, tornen de la mort i miren de reincorporar-se a les seves vides, fent el mínim soroll possible.

El màxim exponent televisiu d’aquesta branca és la sèrie Les revenants, que ha estat un fenomen a França i que prepara ja la seva segona temporada. Basada en un film de l’any 2004, dirigit per Robin Campillo, es va reconvertir en sèrie de vuit episodis l’any passat i va resultar la sèrie més exitosa de les produïdes directament pel Canal+ francès. El rodatge dels nous episodis començarà al setembre, amb vista a estrenar-los l’any 2015. La intenció era començar a rodar al gener, però el desenvolupament del guió s’ha allargat i ha acabat demorant l’inici de la filmació.

L’ona expansiva de la sèrie va arribar també al Regne Unit, on es va convertir en un dels puntals de Channel Four. Per acabar d’impulsar-la, el diari The Guardian la va nominar com a millor sèrie de l’any, i va desplaçar ni més ni menys que Breaking bad a la segona posició. I van venir els premis: Emmy Internacional el 2013 com a millor ficció dramàtica, Peabody Award i nominació als Satellite, entre altres distincions.

Les revenants explica la història d’un poblet d’alta muntanya al qual tornen tot de personatges que havien mort tràgicament entre quatre i trenta anys enrere. Aparenten l’edat original -de manera que els seus parents i amics han envellit, però ells no- i no tenen cap consciència d’haver passat un temps morts. Quan intenten reprendre les seves vides, s’adonen que no és una tasca gens fàcil. La sèrie conté algunes morts violentes, però reflexiona sobre temes com la depressió o la relació entre mares i filles.

Firmada per Fabrice Gobert, té una posada en escena molt polida (paisatges naturals corprenedors, colors blaus i verdosos, simetries...). La música en subratlla l’atmosfera inquietant, i és obra del grup escocès de postrock Mogwai, que va elaborar tot de peces instrumentals per al projecte. I un truc de filmació: tots els rodatges es van fer entre les 4 i les 9 del vespre, per assegurar-se una paleta de colors de capvespre molt concreta i crepuscular.

Les revenants ha captat l’interès també dels productors als Estats Units, i el canal A&E prepara una adaptació en llengua anglesa. Dues de les actrius que hi apareixen són Sandrine Holt (24, House of cards, The L word ) i Agnes Bruckner ( Breaking the girls ). El paper de productor l’ha assumit Paul Abbot, responsable d’un altre remake recent, el de la versió americana de la britànica Shameless.

Més episodis de ‘Resurrection’

El 9 de març, la cadena ABC va estrenar la primera temporada de Resurrection. Produïda per Plan B, la companyia de Brad Pitt, parteix de la mateixa premissa que Les revenants -un mort que torna a la vida sense haver envellit i es troba amb el seu entorn canviat- tot i que no hi té cap connexió. Aquesta sèrie es basa, de fet, en el llibre The returned, de Jason Mott.

Entre els protagonistes hi ha Omar Epps ( House ), Frances Fisher ( Titanic, Sense perdó, The host ) i Matt Craven ( NCIS ). El 8 de maig, ABC confirmava que la sèrie havia estat renovada per a una segona temporada. A Espanya, la sèrie s’ha pogut veure a Telecinco.

Una altra sèrie recent similar és la britànica In the flesh. El punt de partida és la troballa d’una vacuna que cura els zombis, tot i que és d’aplicació diària. Aquests retornats miren de reintegrar-se a la societat, però topen amb la intolerància general i reben el nom pejoratiu de podrits. Molts, a més, estan traumatitzats pels records de les atrocitats que van cometre en la seva etapa de zombi rabiós clàssic.

El retorn complicat a la vida quotidiana era, així mateix, un dels temes d’ Els 4.400, una sèrie americana en la qual un grup de persones que havien sigut abduïdes en les últimes dècades apareixen de cop, sense haver envellit un sol dia des de la seva desaparició. Les quatre temporades de la sèrie es van emetre entre el 2004 i el 2007.

El + vist

El + comentat