Seguir veient tots els canals de televisió costarà entre 20 i 50 euros per família

Preguntes i respostes sobre l’antenització que hauran d’assumir els que visquin en pisos

La pèrdua de nou canals especialitzats no és l’únic sotrac al qual s’enfronta la TDT. Abans d’acabar l’any la majoria de llars hauran de cridar l’antenista si volen seguir veient la resta de l’oferta. Això és una guia bàsica del que cal saber sobre aquesta futura reantenització.

Qui haurà d’assumir una nova antenització?

La majoria de famílies. En principi, se n’escaparan els que visquin en cases unifamiliars, ja que en tindran prou resintonitzant els televisors si tenen un amplificador de banda ampla (com sol ser habitual en les antenes individuals). En canvi, les comunitats de veïns que tinguin antenes col·lectives sí que hauran de cridar el tècnic, ja que deixaran de veure properament alguns canals. Es calcula que 1,3 milions d’edificis necessitaran la visita de l’antenista.

Quan caldrà avisar el tècnic perquè vingui?

La Unió Europea obliga el govern espanyol a tenir activat el 4G l’1 de gener del 2015. El govern espanyol va treure pit dient que ho faria l’1 de gener del 2014 però no només no ha complert la data, sinó que ara es tem que no s’arribi tampoc a complir el termini previst per la UE. En tot cas, abans de cedir una part de l’espai radioelèctric a les companyies telefòniques haurà calgut treure els canals que hi ha en aquestes freqüències. Des de Fenitel (la federació d’antenistes espanyola) es reclama que tots els canals afectats es mudin al seu nou dial de manera concertada i simultània, ja que, si no, el cost es podria duplicar.

Quant costarà la nova antenització?

Depèn de diversos factors, però les estimacions que hi ha sobre la taula indiquen que caldrà pagar entre 20 i 50 euros per llar. Com més pisos tingui la finca, més veïns a repartir i, per tant, una quota més baixa. Això implica, segons estimacions del sector, un cost total de l’operació que ronda els 520 milions d’euros al conjunt d’Espanya i que hauran d’aportar les famílies.

Oferirà alguna subvenció el govern espanyol?

No ho ha anunciat i no està previst que ho faci. I això que va ingressar 800 milions d’euros per la subhasta d’espai radioelèctric a les companyies telefòniques. Són uns diners que es va anunciar en un primer moment -amb Rodríguez Zapatero de president- que servirien per finançar la reantenització. Però ja el 2010 es va canviar de criteri i es van destinar aquells diners a eixugar dèficit. La patronal de les televisions privades Uteca ha demanat al govern que, almenys, pagui la campanya publicitària per informar de la necessitat de l’antenització.

Quins canals deixaran de veure’s?

Dependrà de les demarcacions, però afectarà tant canals nacionals com estatals, sobretot els que van incorporar-se a l’última fornada de la TDT. Els locals, en canvi, seguiran sent al lloc actual.

Per què cal moure canals a unes noves freqüències?

Perquè el govern espanyol els va posar en un lloc del dial (entre les bandes 66 i 69) que ha acabat subhastant a les operadores telefòniques perquè el facin servir per al seu 4G.

Per què és tan polèmica aquesta antenització?

Per tres motius. Primer, perquè ja es va obligar el 2010 a assumir una reantenització per poder veure els canals que finalment han tancat en virtut de la sentència del Suprem. Aleshores, la mitjana de despesa per llar va ser de 50 euros. De l’altra, perquè aquesta segona reantenització caldrà fer-la per culpa de la mala previsió del govern, que va col·locar uns canals en una part de l’espai radioelèctric condemnat a desaparèixer com a dial televisiu. I, finalment, perquè es tem que hi hagi interferències: que quan s’utilitzi el 4G del mòbil no es vegi la televisió o que quan es vegi la televisió no funcioni internet al mòbil.

Aquesta reatenització serà la definitiva?

No es pot afirmar. Queda per veure si Indústria convoca un concurs perquè les privades recuperin part dels canals que han hagut de tancar. Les previsions són pessimistes, en tot cas: es calcula que l’espai radioelèctric que quedarà lliure al final del procés només tindrà una cobertura parcial, de l’ordre del 35% del territori espanyol (tot i que correspondrà a les zones més poblades).

Hi ha una interpretació política d’aquest afer?

La UE va escollir la TDT com a sistema obligatori per als estats, ja que garantia més oferta de canals gratuïts per als ciutadans. Però els moviments dels últims anys a Espanya indiquen un retrocés de la TDT en favor de l’espai dedicat a televisió de pagament.