La ràdio matinal es confessa

BarcelonaLa ràdio matinal es va confessar ahir, però ho va fer a la tarda. Jordi Basté, Mònica Terribas i Martí Anglada van participar en l’últim I ara què? de la temporada, que, moderat per Antoni Bassas, debatia a l’entorn d’una pregunta: ¿la ràdio matinal fa el periodisme més influent del dia? Jordi Basté va obrir foc explicant que la influència no és el seu objectiu: “Jo no puc pensar-hi. No tinc voluntat de ser influent. Faig ràdio, que és el que sé fer. Però és veritat que tenim una responsabilitat social. Som la segona veu que sona a les cases, després de la veu de la família”. L’enfocament de Terribas tenia un altre angle: “Sí que busco que el retrat que els fem els sigui prou complet perquè se sentin informats i es puguin dedicar als seus oficis amb la tranquil·litat d’estar informats. No és influent, però sí que és dir-los: «Confieu en nosaltres; no cal anar a deu mitjans diferents»”.

Per Anglada, que hi participava amb la comoditat de no ser-ne jutge i part i de mirar-s’ho amb la perspectiva de quatre dècades d’ofici, la influència és un bé repartit: “No és només a la ràdio matinal. També als diaris, que surten al matí. I a la televisió. Els espais més influents són, diria, els que tenen tertúlies. Creen l’espai d’opinió del dia, crea un àmbit. Tot i que a vegades el més important és la declaració que es fa en una entrevista”.

Sobre les entrevistes, els dos locutors matinals van coincidir a assenyalar com és de difícil conversar en antena amb un representant del govern de Madrid. “Mesura molt, va a clavar el missatge i arrisca poc”, denunciava Terribas, que explicava que ha sigut impossible, per exemple, aconseguir una conversa amb el ministre català Jorge Fernández Díaz: “Una entrevista a cor obert és molt difícil de tenir”. Per Anglada, això passa perquè “la màquina de propaganda del govern espanyol no va dirigida a Catalunya”. Basté va oferir la metàfora: “És com les bústies. A una banda hi diu «Madrid». A l’altra, « Provincias y extranjero ». No veuen que per a ells seria molt millor explicar-se també a Catalunya”.

També es va parlar de tertúlies. Terribas va advertir que calia vigilar, perquè “les d’avui dia s’han convertit en un instrument en molts casos no exempt d’espectacle”. Més enllà de les qüestions polítiques i de l’ofici, el debat va ser, en tot cas, una celebració del mitjà. A preguntes del públic, sobre el futur de la ràdio, Basté va recordar que és un mitjà “a prova d’apocalíptics” i que ha sobreviscut a totes les revolucions tecnològiques de l’últim segle.

També es va parlar de xarxes. Ho va fer Anglada, que va assenyalar-les com la nova àgora de debat públic: “És molt imprescindible seguir les xarxes. Marquen en quin terreny es mou el debat de l’opinió ciutadana. Twitter és el gran safareig: un mercat sense límits. Té poca fiabilitat, d’acord, però indica magníficament l’amplitud i el camp de joc”.

Dos rivals amics

La tertúlia, que se celebrava a la Fàbrica Moritz amb un auditori ple de gom a gom, també va deixar lloc perquè els dos rivals del matí aprofitessin la coincidència en l’espai per intercanviar algunes ironies, gràcies a la bona relació que tenen, com quan Terribas va acusar Basté de ser molt gelós amb els entrevistats. “Bruixa!”, va exclamar rient el de RAC1, que Bassas va suavitzar amb un “...va dir ell simpàticament”. La revenja amistosa va venir en forma de símil futbolístic, quan Basté, líder els últims tres anys, va comparar Terribas amb el barcelonista Xavi. “I jo sóc Messi”, va burxar.

Un dels moments més divertits de la nit va ser quan Basté va explicar que un dia dormia tan profundament -només li ha passat dos cops en set anys- que quan es va despertar ja era de dia: “Vaig sentir una veu que em cridava «Jordi, Jooordi» i vaig veure molta llum. Esclar, vaig pensar que m’havia mort”. La veu, per cert, era la de la productora, alarmada que el periodista no respongués a les dotzenes de trucades perdudes (d’un mòbil que dormia a l’habitació equivocada).

L’amistat mútua es va notar també a l’hora d’intercanviar floretes. Terribas va destacar de Basté el fet de ser “un gran creador de clima, d’ambients i d’energia positiva” i va lloar-ne “l’immens ofici”. El conductor d’ El món a RAC1 va correspondre aplaudint la capacitat de Terribas de tenir “tot el camp de joc al cap” i també “la gran adaptació que ha fet venint d’un mitjà diferent com la televisió”.

L’ARA Bassas acomiada temporada

L’ARA Bassas, l’informatiu que es pot seguir de dilluns a dijous a les vuit del vespre en streaming per la web d’aquest diari, va acomiadar ahir la seva primera temporada. Ho va fer amb una emissió especial, també des de la Fàbrica Moritz, que va comptar entre els seus convidats amb l’economista Xavier Sala i Martín, que va parlar d’economia domèstica. Ricard Torquemada també hi va participar, oferint la seva valoració del Mundial i donant les claus de la nova temporada del Barça. A més, es va poder veure alguns dels redactors de l’ARA demostrant davant de les càmeres les seves habilitats extraperiodístiques: patinatge, skate, cuina o poesia. I el director del diari, Carles Capdevila, va presentar l’edició d’estiu de l’ARA, que els lectors podran tastar a partir d’aquest dilluns.

El programa es va emetre en directe com de costum, però es pot recuperar a l’Ara.cat.