Els diaris són la nova SGAE
Els partidaris acèrrims de la difusió lliure de la cultura ja tenen un nou ase dels cops: l’Associació d’Editors de Diaris Espanyols (AEDE). El lobi dels editors espanyols de premsa ha intervingut de manera decisiva en l’elaboració de l’avantprojecte de reforma de la llei de propietat intel·lectual que el ministre Wert va anunciar divendres passat. Sembla que el projecte estableix, entre altres coses, que els agregadors web de notícies com Google News, Menéame i altres que reprodueixen contingut aliè, ni que sigui parcialment i enllaçant amb l’article original, hauran de pagar un cànon que es distribuirà entre els editors titulars dels drets originals. La reacció no s’ha fet esperar: a la xarxa ja circula una crida per deixar d’enllaçar amb notícies dels diaris de l’AEDE i puntuar-les negativament allà on siguin proposades, mentre que la web de l’associació era hackejada dilluns.
En el nostre mercat informatiu, la relació entre la premsa i el món digital està viciada des de la fornada inicial, quan els editors es van disparar al peu regalant a internet el mateix contingut que cobraven al quiosc. En descobrir que els ingressos publicitaris digitals no compensaven ni de lluny la caiguda dels convencionals, ja era massa tard per fer marxa enrere: cap consumidor acceptava tornar a pagar pel que ja havia tingut de franc, i l’aparent abundància d’alternatives informatives fa molt senzill abandonar la capçalera de sempre. L’ARA -que no forma part de l’AEDE- ja va néixer amb el xip digital posat i un equilibri entre contingut d’accés lliure i de pagament, però altres publicacions dimensionades per als temps passats ho tenen més pelut.
El pitjor és que la futura llei tampoc traurà del pou alguns editors. La recaptació que s’espera del cànon serà com una gota en l’oceà de deute que arrosseguen. I per molt que les capçaleres clàssiques encara tinguin més autoritat informativa, si els agregadors deixen d’enllaçar-hi per no pagar, acabaran perdent rellevància, visites i negoci.
