Algunes de les coses que va dir Felipe González en el cara a cara que va mantenir amb Artur Mas han tornat a suscitar el ja conegut dubte: ¿no entenen què passa a Catalunya o no ho volen entendre?
Després del programa no vaig poder evitar recordar un canvi d'impressions mantingut amb González fa una pila d'anys, quan era president del govern espanyol. Ell va convidar a sopar a la Moncloa tota la junta del Col·legi de Periodistes, de la qual jo aleshores era un simple vocal. S'anava acostant la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona i encara s'estava discutint si TV3 podria retransmetre'ls o no. Aquesta qüestió va sorgir a la conversa de la sobretaula i l'amfitrió en un moment donat va deixar anar aquest comentari: " Pero un saltador de altura va a hacer la misma marca tanto si la trasmisión la hace TVE en español como si la hace TV3 en catalán, ¿no? "
Un servidor, que ocupava un lloc molt a l'extrem de la taula, va obrir la boca per primer cop i li va dir que, encara que pogués semblar-li molt estrany, podia passar que no, que l'atleta no saltés igual. No em va semblar oportú fer allà cap cita sobre teoria de la cognició o sobre la pragmàtica del llenguatge perquè vaig imaginar que la meva rèplica era prou clara i que tot un president de govern n'entendria el context. Doncs no. Em va mirar amb cara d'estupefacció, una cara que deia ben clar el que estava pensant: "Qui dimonis és aquest imbècil que s'ha colat en aquest sopar?"
Algun dels companys de junta es va afanyar a aclarir-li que jo treballava precisament a TV3, com una manera de disculpar la meva temeritat. En fi, que potser ell es va quedar amb la idea que jo m'estava defensant el pa... I a la sortida del sopar encara algun altre col·lega em va retreure la meva boutade, com venint a dir que els havia violentat a tots. Però aquesta ja seria una altra història.
