Entre l'ofec econòmic i l'estocada legal
Els 10 moments clau d'una televisió marcada per polèmiques polítiques
BarcelonaL'anunci de tancament de Canal 9 és el colofó d'una existència esquitxada per polèmiques. Aquesta és una breu història del canal i els seus 24 anys d'emissions, a partir de deu moments destacats.
La posada en marxa
Canal 9 arriba a les llars valencianes el 9 d'octubre del 1989
La televisió pública valenciana emetia per primer cop cinc anys més tard d'haver-se aprovat, l'any 1984, la llei de creació de RTVV, un projecte del PSPV, que llavors governava al País Valencià. El 1987 començaven les obres de la seu de l'empresa, a Burjassot.
El segon canal
Punt 2, canal cultural i destí dels veterans de l'època socialista
A finals dels noranta, la RTVV continuava creixent. Tant dins de Canal 9 com fora. L'octubre del 1997 apareix, sota el govern popular d'Eduardo Zaplana, el segon canal, Punt 2, on van anar a parar molts veterans que van entrar a la corporació en l'època socialista. El canal va tancar aquest mes de juliol.
L'explosió de 'Tómbola'
El canal descobreix el polèmic però exportable safareig cridaner
L'any 1997 neix Tómbola , un programa presentat per Ximo Rovira en què periodistes del cor de tot l'Estat s'asseien a debatre sobre la vida dels famosos. Els crítics de televisió el consideren la culminació de la teleporqueria, però el format s'exporta amb èxit a les televisions de Madrid, Cantàbria i Andalusia.
El canal tot notícies
El 9/24 es posa en marxa l'1 de març del 2009
El dia 1 de març del 2009 naixia un canal exclusivament informatiu dins de RTVV. Tot i això, el govern de Francisco Camps no va deixar passar ni un mes per donar-li un estatus superior: el va convertir en el segon canal de les emissions analògiques, desplaçant Punt 2.
L'accident del metro
Una de les decisions editorials més discutides
El dia mateix que es va produir l'accident ja van morir 43 persones, però Canal 9 no va modificar la seva programació per cobrir-lo específicament per una decisió editorial, cosa que han denunciat diversos redactors dels seus informatius. La cadena s'havia gastat 30 milions en la cobertura de la visita de Benet XVI a la ciutat, cosa que aquell dia va merèixer informatius en directe des de la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Una reciprocitat frustrada
Els dos governs havien firmat un acord per reactivar-la
El maig del 2013 els governs català i valencià van reactivar la reciprocitat de les emissions, condicionada a una decisió tècnica de Madrid. Era l'intent de posar pau després d'anys de pressió i tancament de repetidors.
Prestigi sota mínims
Diverses polèmiques afecten la seva credibilitat com a mitjà
Des de tenir vetat entrevistar el cap de l'oposició fins a explicar la dimissió de Camps sense haver informat abans dels càrrecs de corrupció que se li imputaven, durant la seva etapa sota el PP el canal pateix continuades crisis de prestigi, perquè és percebut com un vehicle d'exaltació del govern, amb informatius altament controlats per comissaris polítics.
El públic li gira l'esquena
Des de l'any 2000 ha anat caient ininterrompudament
L'any 2005 Canal 9 tenia una quota de pantalla del 16,3%. Cinc anys més tard, havia perdut la meitat de l'audiència i estava en el 8,4%. I només trigarà tres anys a perdre altra vegada la meitat de seguidors, i marcar un 4,1% de share aquest 2013.
Una plantofada legislativa
El PP obre la porta a tancar televisions autonòmiques
Escudant-se en la política de reequilibri pressupostari, el PP impulsa una llei que permet a les autonomies privatitzar, si així ho volen, les seves televisions o bé prescindir-ne. I dicta una norma que les empeny a fer-ho: cap televisió autonòmica podrà generar dèficit. Si ho fa, ha de retallar l'equivalent als seus números vermells. Això situa RTVV en un atzucac.
L'ERO
L'empresa decideix prescindir de la majoria de treballadors
L'última memòria publicada de RTVV és la del 2011: acumulava un deute de més de mil milions d'euros i registrava unes pèrdues de 171 milions. Es fa impossible tancar sense dèficit si no se n'aprima l'estructura. El 18 de juliol del 2012 s'anuncia un ERO que, en un principi, havia d'afectar 1.295 treballadors (sobre 1.695). Es tanca amb un miler d'acomiadats, però igualment l'expedient acaba als jutjats.
