La segona vida de Flappy Bird

El creador el va retirar per addictiu, però sobreviu en forma d’imitacions

Àlex Gutiérrezi àlex Gutiérrez
30/03/2014
3 min

BarcelonaLa mecànica del joc és tan simple com diabòlica. L’usuari ha de guiar un ocell per una sèrie d’obertures situades a diferent altura. Cada cop que es clica la pantalla, l’ocell s’eleva una mica, abans de caure a plom. No hi ha res més: cap estratègia, cap evolució. Només anar picant amb un dit la pantalla. Però la seva gran dificultat el converteix en addictiu: és fàcil voler superar la frustració i tornar a intentar batre el propi rècord.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Flappy Bird va aparèixer el maig del 2013, però no va ser fins a principis del 2014 que es va convertir en un fenomen. I, tot d’una, en l’apogeu de la seva fama, el seu dissenyador -el programador vietnamita Nguyen Ha Dong- va decidir retirar-lo del mercat. Segons va explicar en diverses entrevistes, estava aclaparat per les notícies que li arribaven del poder del joc per enganxar. Guanyava, sempre segons la seva declaració, 50.000 dòlars al dia en concepte d’anuncis publicitaris que es disparaven dins del joc.

Tot i que el joc va desaparèixer de les botigues al febrer, un estudi fet aquest mes de març al Regne Unit demostra que seguia sent un fenomen entre els més petits. L’empresa de màrqueting SuperAwesome va entrevistar 881 nens del Regne Unit, d’entre 6 i 18 anys. El 80% dels enquestats van escollir-la com una de les seves aplis preferides, molt per sobre de les tradicionals, com ara Instagram, Minecraft, YouTube i Facebook.

A partir d’aquí s’ha desfermat la follia. A eBay hi havia qui oferia el seu mòbil, amb el joc instal·lat, per un preu desorbitat. I, alhora, sorgien un munt d’imitacions: jocs que conserven exactament la mateixa dinàmica però amb els gràfics canviats per evitar possibles demandes de plagi. També hi ha nombroses paròdies, com ara Flappy Bert, en què l’ocell ha estat substituït per una cara del Blas d’ Els Muppets (l’inseparable company de l’Epi, que en anglès es diu Bert).

Algunes d’aquestes còpies han circulat a través de canals alternatius a les botigues d’iPhone i Android. I no sempre hi havia la bona intenció de mantenir disponible un entreteniment ideal. El taller Trend Labs alertava que havia detectat versions malicioses del joc. Idèntiques en tot, però que infectaven el mòbil de manera que començava a enviar missatges SMS a serveis de pagament. I identificava l’origen d’aquestes versions en els mercats alternatius de Rússia i el Vietnam.

Entre les imitacions, una de les més brillants -o perverses, segons com es miri- és Tappy Fit. La mecànica del joc és la mateixa, però si l’usuari fa exercici amb l’aplicació d’entrenament FitBit aleshores se li concedeixen alguns avantatges que fan les partides més fàcils. Cada tants passos, una opció d’eixamplar les columnes per on ha de passar el protagonista del joc.

Un possible retorn

En l’últim número de la revista Rolling Stone entrevisten el creador del joc. Explica com li arribaven missatges de pares i professors. “13 nens a la meva escola han trencat el mòbil per culpa del teu joc, i encara hi juguen perquè és addictiu com el crac”, deia un dels correus. Això el va fer decidir a retirar el joc, pensat inicialment per matar estones mortes despreocupadament.

La fama aconseguida per Flappy Bird ha fet que els gamers s’hagin interessat per les altres creacions seves. Així, Super Ball Juggling i Shuriken Boy ocupaven el mes passat les posicions 6a i 18a a redós de l’èxit del joc de l’ocell.

De moment, Ha Dong ha rebutjat les ofertes que li arriben per comprar-li el joc. Però reconeix que no descarta tornar-lo a publicar en el futur. Això sí, assegura que si ho fa portarà un advertiment: “Sisplau, descansa”.

‘2048’: el nou fenomen que enganxa

Només va trigar un cap de setmana a crear-lo. Gabriele Cirulli, de 19 anys, és el programador que ha recollit el testimoni de jocs senzills que guanyen usuaris en progressió geomètrica gràcies a la seva capacitat d’addicció. En aquest cas, es tracta d’un trencaclosques que es basa a sumar peces iguals fins a arribar a un total de 2.048. Es poden demanar noves peces, però es van ocupant les caselles d’un taulell de 4x4, que no pot omplir-se del tot. Senzill? Només un 1% dels jugadors ho aconsegueixen, segons les estadístiques presentades per l’autor del joc. Tot i que el joc original està pensat per a web i no està disponible a l’App Store d’Apple o a Google Play d’Android, en aquestes plataformes sí que se’n troben d’altres que en calquen la mecànica. La primera setmana que el va pujar a la xarxa va rebre quatre milions de visites.

stats