Els millors remeis de l’àvia

La ceba, l’àloe vera i la farigola són alguns dels ingredients més útils

Què passaria si un dia en obrir la farmaciola en comptes de trobar-hi paracetamol, aspirines, iode, aigua oxigenada i tiretes hi trobéssim una ceba, àloe vera, una mica de farigola i diverses fruites i verdures més? Segurament ara molts de nosaltres no sabríem què fer-ne, de tot això, però fa només uns quants anys, abans que apareguessin els fàrmacs, aquests elements naturals s’utilitzaven també com a medicines. “Si et fas un tall i no tens tiretes, pots posar-t’hi una de les capes de la ceba; s’enganxa i a més és antisèptica”, explica Cristina Martí, filla de l’Àvia Remei (Remei Ribas Aguilera) i divulgadora de remeis casolans. Aquest és un petit exemple del que es pot trobar a La farmaciola natural, que la Cristina va publicar per primera vegada l’any 2012 i de la qual ja se n’han fet cinc edicions.

“El remei casolà és un recurs per curar-te utilitzant els ingredients que pots trobar a la cuina de casa teva. Va molt més enllà d’una infusió; només el fet de llepar-te una ferida quan et fas mal ja és una cura”, explica la Cristina. Tot i que és restauradora d’art, sempre ha estat una aficionada dels remeis casolans i ara fa 8 anys, quan en tenia 40, va decidir estudiar fitoteràpia, per aprendre l’ús d’extractes d’origen natural com a medicaments.

Arròs bullit i bany de farigola

“Quan era petita ja hi havia fàrmacs, però la primera opció sempre era un remei que es podia fer a la cuina. Un arròs bullit, un bany de farigola… -recorda la Cristina-. Com que ho havia vist des que era petita, al principi no hi donava importància, però de més gran em vaig anar interessant pel tema i vaig començar a anar al camp a agafar diferents herbes i a identificar-les. Més endavant, els amics em van demanar que fes tallers per explicar-ho”. Així, reunint i ordenant els seus apunts i el temari que havia après per preparar-se els tallers, va escriure el seu llibre. “Sóc restauradora d’art i m’agrada conservar el patrimoni cultural, i els remeis naturals no deixen de ser patrimoni immaterial”, reflexiona la Cristina, que juntament amb altres persones interessades en aquest tema van iniciar l’any 2009 un blog, Remeiers i remeieres, a través del qual organitzen activitats i trobades amb l’objectiu de divulgar aquests recursos naturals i evitar que es perdin. “Tenim molta feina perquè quan la generació d’avis que hi ha ara ja no hi siguin es perdran molts d’aquests secrets -diu la Cristina-. Hi ha hagut un tall brutal pel que fa a l’herència dels remeis naturals entre la generació dels nostres avis i la nostra, sobretot per l’aparició de l’aspirina i els antibiòtics”.

La tasca dels remeiers no ha estat exactament una professió, ha estat més aviat una tradició que s’ha desenvolupat al llarg de la història, sobretot per les dones, que eren les que cuidaven els fills i cuinaven mentre els homes anaven a treballar, i que es passaven les receptes de mares a filles. En els seus tallers, a més de fer divulgació dels remeis casolans, la Cristina també indaga en el seu passat. Explica que un dels fets històrics que més mal ha fet a aquesta tradició ha estat la caça de bruixes que va tenir lloc entre els segles XV i XVII, ja que moltes eren remeieres o curanderes. “Faig tallers en què parlo de la bruixa com a remeiera, com a dona que estava connectada amb la natura. És una manera de reivindicar aquesta figura -afirma-. Tenim una visió molt falsa del que és la bruixa: Walt Disney i Hollywood ens han fet molt mal”.

Tot i que la medicina actual no té gaire en compte aquests recursos naturals, des de fa pocs anys hi ha gent que es comença a interessar per recuperar-los. “Estem agafant més consciència de tot el que consumim i ens adonem que hem passat d’un extrem a l’altre i que hauríem de trobar un equilibri”, comenta la Cristina, i ho il·lustra: “Abans s’utilitzava l’excrement de gos per a alguns remeis. Ara tenim moltes manies; tot ha d’estar precintat i tot té data de caducitat”. Segons la Cristina, el boom d’interès s’ha donat també a “conseqüència de la crisi i les retallades en sanitat pública”. Però els temps en què vivim són molt diferents dels d’abans i recuperar aquests remeis implica un canvi de mentalitat profund. “A pagès no hi havia hores i ara el temps té un preu, fins i tot has de fitxar en algunes feines. Ho volem tot ràpid, tot de seguida i el remei casolà no té pressa”, diu.

Encara que siguin una minoria, hi ha metges que consideren que els remeis casolans i naturals no són una medicina alternativa, sinó un mètode curatiu més que s’ha de tenir en compte igual que tots els altres, com els fàrmacs o la cirurgia.

És el cas de Xavier Uriarte, que també és un dels fundadors del blog de Remeiers i remeieres i exerceix de metge naturalista a Girona des de fa 26 anys. Considera que la funció d’un metge és ajudar les persones a saber què els passa, per què els passa i com poden trobar-hi una solució. “Els símptomes de la malaltia són només la punta de l’iceberg, la manifestació, i es tracta de destapar el que hi ha al darrere”, diu.

La filosofia hipocràtica

Per aconseguir aquest objectiu, a l’hora d’atendre els seus pacients Uriarte segueix la filosofia d’Hipòcrates, el metge per excel·lència de l’antiga Grècia, que considerava que quan algú es posava malalt era perquè havia perdut l’equilibri intern i que per guarir-lo s’havien de tenir en compte cinc esglaons: revisar les causes de la malaltia; aplicar canvis favorables a la vida del pacient; aplicar la dieta de la salut, en el sentit de portar una vida sana, dormir, menjar, reposar, fer exercici; escollir un remei natural, i, finalment, si cap dels anteriors esglaons era suficient, aplicar un fàrmac (que en aquella època eren drogues o sedants). “La qüestió era anar pas a pas, no anar directament al cinquè esglaó com es fa ara -diu Uriarte-. El fàrmac es basa a suprimir el mal. Si tens tristesa, t’estimula, però no et fa fer un procés. Actualment, en la societat de consum en què vivim, interessa que quan estem malament anem de seguida a la farmàcia a gastar, i el que hauríem d’aconseguir és que abans d’això cada família s’intentés curar a casa”.

Algunes herbolàries també fan una gran tasca de recuperació i pervivència dels remeis casolans, en aquest cas elaborats a partir d’herbes medicinals. “S’ha de ser molt professional i saber fins on poden arribar les herbes i quan ha d’intervenir un metge”, explica la Francesca, propietària de l’Herbolari Llansà de Barcelona, que va fundar el seu avi l’any 1907. “La feina de l’herbolària no és gens rutinària. No és com en un forn, on vas a comprar una barra de mig i te’n vas. Aquí hi ha una part de feina de consulta, hi ha clients que tenen clar el que volen però d’altres que t’expliquen els símptomes perquè els diguis què han de prendre”, relata.

La botiga es manté fidel a l’essència de l’herbolari tradicional i conserva algunes receptes que va crear el seu fundador, l’avi de la Francesca, i encara hi ha clients que les demanen. Però, tot i això, també s’ha hagut de transformar per adaptar-se als nous temps. “El 1907 es portava un altre ritme de vida. Ara hi ha molta gent que no és quasi mai a casa i que no té temps de prendre’s tres infusions al dia. Per això també venc les herbes en extracte sec (píndoles) o en extracte líquid (amb gotes)”, diu l’herbolària, que considera que actualment hi ha hagut un boom i que es consumeixen moltes més herbes per guarir que no pas uns anys enrere. “Es nota per la gent jove que ve. Hi va haver uns anys que els clients de l’herbolari eren majoritàriament gent gran que sempre havien pres herbes”, explica la Francesca, i conclou: “Ara estem pendents de la Unió Europea perquè en països com França i Alemanya ja no deixen vendre herbes com les venem nosaltres”.

Remeis casolans útils a la primavera

Al·lèrgia

Poseu unes quantes flors de camamilla dins un paquet sota el coixí on dormiu. O poseu camamilla en un recipient amb una mica d’oli d’oliva cru, deixeu-lo a l’exterior 7 o 8 dies, i escampeu-vos la barreja per la pell com si fos una crema.

Mal de cap

Estireu-vos amb poca llum a l’habitació o emboliqueu-vos el cap amb un drap amb aigua freda o amb uns quants talls de patata. També va bé banyar-se els peus amb aigua freda cada dues o tres hores.

Refredat

Per prevenir-lo va bé beure’s un suc de taronja i llimona natural cada matí. O menjar-se un gra d’all cru al dia, fregat en una torrada, tallat damunt la verdura o a l’amanida. I, si ja s’està refredat, van bé les infusions de farigola, saüc i malva amb una mica de mel.

Estrès

L’estrès es deu entre altres coses a no saber gestionar i prioritzar les feines. Arreglar aquest aspecte és la primera solució. Mentrestant, i per no perdre els nervis, va bé prendre valeriana. Cal prendre-la en gotes o en infusió en petites dosis dos o tres cops al dia, mai a l’hora d’anar a dormir.

El + vist

El + comentat