Ara Premium 28/08/2015

Músics que flirtegen amb la literatura

Feliu Ventura i Morrissey, els últims intèrprets a atrevir-se a publicar novel·les de ficció

Sílvia Marimon
4 min
Músics que flirtegen amb la literatura

BarcelonaFa un parell d’anys, Morrissey s’estrenava com a escriptor amb la seva Autobiografiai ho feia a Penguin Classics, la col·lecció més prestigiosa de l’editorial. Als crítics no els va agradar. The Sunday Times va ser ferotge: “És una potencial foguera de vanitats, autoindulgència i diarrea mental d’allò més insípida”. Tot i així, va ser un èxit de vendes i ara el músic repeteix. El 24 de setembre publicarà el seu primer llibre de ficció, List of the lost,també amb Penguin. No és el primer i únic que ha fet el salt de la música a la literatura. L’han precedit Nick Cave, John Lennon i Bruce Springsteen. De fet, la línia entre música i literatura és difusa: Bob Dylan ha sigut candidat al premi Nobel.

Feliu Ventura publica 'Com un record d'infantesa)

Prendre el camí de la literatura, però, no sempre és fàcil. El cantautor Feliu Ventura, que s’estrenarà com a escriptor aquest octubre, confessa que està esgotat: “Ha sigut horrible, perquè estem acostumats a fer peces molt més curtes, una cançó dura tres minuts”, diu. “Amb la música tot és molt més condensat i amb una novel·la has d’estirar el fil, deixar espai entre les idees i fer una estructura”, afegeix. El seu primer llibre, Com un record d’infantesa (Sembra Llibres), adreçat al públic jove, està inspirat en un altre cantautor valencià, Ovidi Montllor. El protagonista és un xilè, fill de republicans, que arriba a Catalunya amb l’objectiu de reconstruir la història de la seva mare. L’únic record que té d’ella és un àlbum -amb una carta a dins- d’Ovidi Montllor. La música i tot el que pot aportar una cançó és molt present a la novel·la: “Les cançons tenen un context, un record. Són com càpsules de la memòria històrica”, explica. Per a Ventura, el més complicat ha sigut que amb la literatura no tenia on recolzar-se: “Amb la música tens uns ritmes, una tornada, una estrofa”. Li han quedat ganes de repetir i confessa que la música d’Ovidi Montllor ha sigut la banda sonora de la novel·la: “Al principi l’escoltava sempre mentre escrivia, però al final he necessitat el silenci”, explica.

"Atrapar el públic jove"

Darrere Sembra Llibres hi ha Joan Carles Girbés i Xavi Sarrià, cantant i guitarrista del grup Obrint Pas. L’editorial va néixer el 2008 amb un recull de contes de Sarrià: Històries del Paradís. L’any passat el músic va publicar la seva primera novel·la: Totes les cançons parlen de tu, que ja va per la vuitena edició. “Crec que amb aquests llibres hem aconseguit arribar al públic més jove”, assegura Girbés. “Els professors dels instituts ens diuen que els alumnes els demanen el llibre de Xavi Sarrià. És una bona notícia perquè sempre els costa trobar llibres per captivar els adolescents”, afegeix.

“Per a mi va ser natural escriure, perquè abans de fer cançons, quan tenia 13 o 14 anys, ja escrivia històries”, diu Sarrià. “Tenia ganes d’explicar una història més enllà del que et permet una cançó”, afegeix. Per al músic, editor i escriptor, escriure la lletra d’una cançó no és tan diferent d’escriure un llibre: “Són les dues cares d’una mateixa moneda. Tant amb la música com amb la literatura vols transmetre una emoció, sentiments, generar una empatia. Escriure, però, sempre és més lent i més íntim”. Sarrià ja pensa en el seu pròxim llibre.

A Maria Rodés també li han quedat ganes de repetir. I ja té una idea sobre què explicarà el seu nou llibre: “Hi estic donant voltes. És sobre un personatge de la meva família. Era astrònom i jesuïta, i durant la Guerra Civil va escriure un llibre”, explica. Rodés va publicar Duermevela Duermevela(Alpha Decay) a principis d’aquest any i recull una tria dels somnis de la cantautora. La músic i escriptora va començar a anotar els somnis l’any 2010, mentre treballava el disc Sueño triangular. No tenia cap intenció de publicar-los, però va deixar-los llegir a l’editora Ana S. Pareja, que li va proposar de recopilar-ne uns quants en forma de llibre. “Quan faltava poc perquè es publiqués em va fer una mica de por, perquè els somnis són una cosa molt íntima. Després vaig pensar que les nostres neures no són tan diferents de les dels altres... Em va agradar superar aquesta por. Tots tenim desitjos i frustracions”. A Maria Rodés no li va costar gens escriure: “Vaig seleccionar i dividir els somnis per categories, però no els vam tocar gaire perquè volíem que fossin tan purs com fos possible”. Música i literatura, en la seva opinió, s’alimenten: “Vaig començar a escriure els somnis per trobar metàfores, imatges que m’ajudessin a escriure les cançons”.

Músics inspiradors

Un altre músic que escriu novel·les és el guitarrista i compositor d’Antònia Font, Joan Miquel Oliver. A Setembre, octubre i novembre (L’Altra) repassa tres mesos de l’any 2013 que va viure capficat amb la idea d’escriure la biografia del mallorquí Miquel Riera, creador d’un tipus d’escalada que va batejar com a psicobloc. Anna Roig recopila poemes, relats i reflexions a Tan de veritat com les coses que penso, les coses que m’invento i les coses que he somiat (Columna) i Santi Balmes, de Love of Lesbian, va publicar ¿Por qué me comprasteis un walkie talkie si era hijo único? (Principal de los Libros). També són molts els músics que han inspirat obres literàries: Letal como un solo de Charlie Parker,de Javier Márquez(Salto de Página), El joven John Lennon,de Jordi Sierra i Fabra (Ediciones SM), Querido Bruce Springsteen,de Kevin Major(Ediciones B),o El perseguidor, de Julio Cortázar (RBA).

stats