Per un nou encaix entre llibertat i igualtat
La recerca d’alternatives al capitalisme comença a ser més vella que l’anar a peu. En realitat, es pot remuntar al col·lapse del sistema liberal decimonònic que donaria lloc als dos monstres que van marcar tràgicament el segle XX: el comunisme i el feixisme. Al segle XXI tenim l’oportunitat d’afrontar més desapassionadament -la passió ideològica ja sabem què ens va portar: milions de morts!- aquesta ja veterana tensió entre igualtat i llibertat. Durant la Guerra Freda va ser interessant i reeixit l’experiment europeu de l’estat del benestar, però avui la globalització dels mercats, el debilitament dels poders polítics locals i la crisi mediambiental plantegen nous reptes. El capitalisme s’ha expandit, ha triomfat. Fins i tot a la Xina, on ha estat adoptat per l’estat dictatorial. Però precisament el seu èxit global ha fet aflorar més cruament la contradicció intrínseca del sistema: el capitalisme fa créixer la riquesa però no garanteix la igualtat d’oportunitats. De fet, tal com ho estem experimentant avui, també fa créixer la desigualtat, fet que a la llarga podria ser letal per al mateix sistema. Així doncs, fins i tot per als seus més acèrrims defensors, el capitalisme necessita marcar-se uns límits. Necessita reinventar-se.
I per fer-ho cal anar a l’essència. La base del capitalisme està en la bondat del mercat. La vida en comú humana es basa en l’intercanvi: de béns, d’idees. El progrés de la civilització, tant econòmic com tecnològic i cultural, s’ha produït gràcies a un constant i creixent comerç, que ha dut a una imparable eclosió de les urbs i les comunicacions. Però el mercat, perquè sigui efectiu, demana també tant unes normes com uns objectius més enllà de l’acumulació de riquesa. L’impuls humà, individual, de voler viure millor, és el gran motor del mercat, però perquè sigui efectiu ha d’anar agafat de la mà de dues coses: de la consciència de pertànyer a una col·lectivitat, que en última instància és la mateixa humanitat, i de la consciència que no tot es pot comprar i vendre.
Al diari d’avui hi trobareu propostes concretes per posar límits al capitalisme, per buscar-hi alternatives. Per trobar, en definitiva, l’encaix entre llibertat i igualtat.
