Ho vaig escriure en un dietari, fa anys, pensant en l’Europa dels trenta i ara ho repesco pensant en el procés català i les conseqüències del 9-N. Sé que exagero: hauria de dir un motor de la història. Entre d’altres. Però com que domina una lectura economicista que situa el motor únic de la història en la confrontació d’interessos, cal emfatitzar que les persones i les comunitats es mouen també per altres coses. La humiliació, la manca de respecte, l’orgull ferit, tenen una immensa capacitat mobilitzadora. El procés català neix al meu parer d’una confrontació d’interessos. Neix també d’una cosa menys economicista, com és la voluntat de ser, la tossuda persistència de les identitats culturals. Però s’alimenta d’un sentiment d’humiliació. Ara, dos milions llargs de catalans van fer una cosa molt valuosa i molt important. Quan des del govern i l’establishment espanyol es diu que això no val per a res, que és una farsa, que som de fet quatre gats, i a sobre totalitaris, la gent se sent ferida. Diu que Rajoy vindrà a Catalunya a intentar convèncer els catalans. Si no vol que li surti el tret per la culata, val més que no vingui a menystenir. No cal que ens ensaboni. N’hi ha prou que no ens insulti. Que ens respecti.
