DIETARI VV

20 de novembre: 'El món no és igual vist des de Barcelona o des de Madrid'

I Catalunya, encara menys. Per això no em sembla estrany (però sí admirable) que els fiscals de Catalunya hagin tingut una actitud sobre la querella al president Mas diametralment oposada a la del fiscal general de l’Estat. No crec que siguin un col·lectiu secessionista. Tampoc que siguin fàcilment pressionables des del govern català. Però tot text (també el de la llei) té un context. I la qüestió catalana no es veu igual segons amb quina ràdio et llevis, amb quin diari esmorzis, a quin bar facis la cervesa i amb quina televisió te’n vagis a dormir. Quan expliques la qüestió catalana a Andalusia no t’aplaudeixen, però l’entenen millor que si només llegeixen els diaris de Madrid. Se’m dirà que Barcelona i Madrid han creat dos circuits informatius contraposats, tots dos endogàmics i per a consum intern. Potser sí. Però no em semblen simètrics. Parlant de Catalunya, el circuit català té avantatges. Que allò que diu ho pots contrastar amb la realitat del carrer. Que aquí hi ha més espai per a la dissidència. I, sobretot, que a Barcelona són accessibles (també per als fiscals) els mitjans de Madrid. I a Madrid (a Torres-Dulce) no li arriben els mitjans i les veus de Barcelona.