Josep Maria Fericgla: “Hi ha xamans en totes les cultures, els nostres són els físics quàntics”

Parlant amb Josep Maria Fericgla queda clar que els anys que va viure a la selva amazònica, estudiant les tribus indígenes, el van marcar. Aquest antropòleg amb 30 anys d’experiència ha creat una fundació amb el seu nom, on fa tallers per posar en pràctica els aprenentatges que en va treure. Des del vessant científic i també l’emocional.

Què és l’etnopsicologia?

És una disciplina científica a cavall entre l’antropologia, la psicologia i la filosofia, que estudia el procés pel qual cada poble construeix la seva idea del que és la ment humana.

Un antropòleg de la ment?

Si ho vols dir així... És un antropòleg especialitzat en com cada cultura concep la ment, tot i que el concepte ment humana és molt occidental. Vaig fer un estudi d’etnopsicologia entre els shuars (tribu indígena de l’Amèrica Llatina) amb un test de prevalences de trastorns psiquiàtrics i una de les preguntes era “Sents veus dins el teu cap?” Tots em deien: “Esclar que sí”. Una cosa que ha posat en relleu l’etnopsicologia és que no hi ha trastorns psicològics universals. Cada societat té les malalties mentals que pot curar, i no unes altres. L’origen del trastorn i la seva curació són culturals.

¿Vol dir que entre els indígenes no hi ha esquizofrènics, per exemple?

Vam fer un estudi i no en vam trobar cap. Allà els trastorns es consideren col·lectius. Si algú se sent malament va a veure el xaman i ell posa una cura per a tota la família. Ho entenen com un tot interrelacionat amb l’entorn des del punt de vista energètic. Per això és tan poc creïble quan vénen xamans aquí. No dic que tots siguin farsants, però ells curen dins el seu sistema cultural.

Només poden curar els de la seva tribu?

No és ben bé això. Ells no intervenen en la persona, sinó en el sistema on la persona està immersa, i ho conceben com un sistema d’energies i poders de la natura. Nosaltres no som una cultura xamànica i, per tant, és difícil que hi puguin actuar.

Com és una cultura xamànica?

Són les que posen el xaman al centre de tot, i sense ells no s’entén ni la política, ni la religió ni la medicina. Però de xamans n’hi ha en totes les cultures.

Els xamans definits com a...?

Els xamanismes, en plural, són tècniques que cada poble ha elaborat per relacionar-se amb el món del que és invisible, que uns conceben com a energia, altres com a esperits, altres com a poders de la natura...

I en la nostra cultura qui serien?

Avui dia els nostres xamans són els físics quàntics. Amb eines diferents, són els individus que fan de pont entre el món material i el món invisible o inefable.

Però els físics quàntics no fan rituals.

No tots els xamans en fan. El xaman seria aquell que es posa en contacte amb altres dimensions de la realitat i d’allò en crea una cosmovisió o un sistema cultural. Tota la nostra cosmovisió ve de la Grècia clàssica i allà hi havia una filosofia xamànica. Els pilars de la cultura occidental són la Bíblia, l’Odissea i la Divina Comèdia, i tots tres es basen en experiències extàtiques, com les revelacions bíbliques.

Però això avui dia no es considera real.

El problema d’Occident és que hem reduït tot el nostre món a una sola dimensió, el que es pot veure i tocar. S’han perdut les vies d’accés a aquest tipus d’experiència. En antropologia es diu coneixement corporeïtzat ; en religió és l’èxtasi. És alliberar-se de la presó de l’ego, i és una necessitat innata. Tots ho necessitem per donar sentit a la vida. Per això molta gent ho busca de manera anòmala en l’alcohol o les drogues.

Però com es fa?

Els indígenes utilitzen substàncies com l’ayahuasca, que fan el mateix que l’LSD o la psilocibina, el principi actiu dels fongs. Com que això aquí està prohibit, he creat una tècnica de respiració holorènica, extreta de tècniques iòguiques mil·lenàries.

Però aquestes coses tenen perills...

El perill sorgeix quan s’utilitzen malament. A cap jove amazònic se li acut prendre ayahuasca sense que l’avi li digui com ho ha de fer i en quina dosi. Però tots necessitem aquesta desconnexió de la consciència, aquest estat de consciència expandida, per trobar el sentit de la vida.

Els indígenes saben el sentit de la vida?

Per ells la vida té sentit. Tots funcionem en dos nivells, el natural i el mental, i si no van junts, com passa a Occident, és un desgavell. En aquests pobles els nens són nens i els vells sembla que hagin sigut vells tota la vida. Aquí hi ha tota una indústria per amagar la vellesa. No s’han d’idealitzar els mons xamànics, hi ha gent dolenta com a tot arreu, però a la selva hi ha molta més gent mentalment sana. Viuen amb el que tenen sense voler més. Aquí és difícil trobar algú feliç. Allà és molt difícil trobar algú infeliç.