Països nòrdics: més violència o més denúncies?

L’ENQUESTA europea sobre violència contra les dones és molt impactant per les xifres, i ha deixat alguns titulars equívocs. El que fèiem a l’ARA, “Els països nòrdics, líders en violència contra les dones”, va merèixer ahir algunes crítiques, per incomplet. Certament no es pot saber si són líders en violència, només sabem que són líders a dir que n’hi ha. Algunes anàlisis apressades basades només en les xifres inferien que l’enquesta desmentia el tòpic que el sud era més masclista, si resulta que al nord hi havia més agressions. D’altres visions subratllaven el contrari: que als països nòrdics hi havia més denúncies, i això volia dir que al sud s’anava més endarrerit, perquè a sobre que n’hi ha molta, encara continua silenciada. L’estudi no es basa en denúncies, sinó en una enquesta, i per tant no és un estudi que pugui demostrar tampoc on es denuncien més, només on hi ha més dones que responen afirmativament. Però és evident que, en uns països on el tema té més publicitat, hi ha més igualtat, més consciència i hi ha més suport a les dones que denuncien, el que descriu la seva enquesta té números de ser més ajustat a la realitat. Després de donar-hi voltes, i assumint que donar les dades d’una enquesta com a dades d’un fet no és correcte, em sabria greu que un estudi tan important i rellevant i amb xifres globals tan angunioses servís només per a un debat estèril sobre on n’hi ha més i on n’hi ha menys. N’hi ha. Les dades del nord i les del sud són molt preocupants, la violència silenciada ho és, i la que es denuncia però es manté també. Potser el que cal és començar a desmuntar mites en global, i no celebrar cap xifra de violència de gènere que no s’assembli a zero.