ABANS D’ARA

Pasqua Florida

De Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) a La Publicitat (4-IV-1926). Als anys 20 del segle XX ja hi havia nostàlgia per la pèrdua de sentit d’algunes festes.

Pasqua Florida
Josep Maria De Sagarra 1926
21/04/2014
2 min

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsLes festes de l’any tenen una importància capital en la nostra vida. Per més que féssim cinquanta mil escarafalls d’escepticisme, per més que ens vulguem polir l’ànima com un rutilant aparell de clínica, tot de metall esterilitzat, les festes de l’any s’imposen i ens fan vibrar de distintes maneres. [...] Vénen a ésser el sentit religiós dels tres-cents seixanta-cinc dies que assenyalen un any més de la vida del món. Així com la temperatura de l’aire, segons els mesos, ens dóna una distinta emoció epidèrmica i ens orienta les aventures de la nostra sang, les festes que celebra i commemora el missal de Roma ens donen una distinta emoció espiritual. [...] En les famílies que han seguit un sistema tradicionalista i s’han enamorat dels procediments patriarcals, les festes religioses han agafat tota la volada i tota la importància que els pertoca; avui dia, les famílies muntades d’aquesta manera es van perdent, i les festes també perden aquell color i aquell gust intens d’anys enrere. [...] És clar que passen els anys i un es va deseixint de totes aquestes coses, i, a fi de comptes, acabem tenint la sensació que som ànimes que vivim rellogades en una societat descolorida, i totes les emocions van perdent caràcter, com els mitjons que portem, que ja no són fets a casa, sinó que vénen d’una gran fàbrica anònima. [...] Jo confesso que les grans festivitats no em fan ni fred ni calor, i que tots els dies, si fa no fa, se’m pinten d’igual color; en el fons de la meva consciència, però, sempre hi ha excepcions, i una és el dia de Pasqua Florida. I m’emociona especialment aquesta festa, perquè, a més a més del fet religiós extraordinari que celebra, que és el més enlluernant que s’ha produït des que el món és món, té per a mi, i em penso que per a molts, un caràcter simbòlic tan conhortador, que és impossible pensar en aquesta diada sense associar la idea de resurrecció i de triomf. És l’esforç constant de la humanitat per a superar-se, per a abandonar la naturalesa de la bèstia i posseir la naturalesa de l’àngel. [...]

stats