10 periodistes es mullen

BarcelonaMANUEL CAMPO VIDAL

"Espero que es trobi un model sostenible a internet"

¿La ideologia dels periodistes s'ha de notar?

L'objectivitat no existeix. Una altra història és quan barregem informació i opinió perquè sembli el que ha de ser; llavors, a mi em sembla perillós. Des de fa uns anys, els mitjans de comunicació hem perdut molt crèdit. Vam sortir de la Transició relativament ben situats i ara estem a la part baixa. És veritat que els polítics estan per sota, però això és un consol molt relatiu.

Salvarem el periodisme?

Sí, perquè és imprescindible per al funcionament de la societat democràtica i perquè hi hagi un element de control. El model de negoci necessitarà un reajustament, perquè, com diu José Miguel Contreras, "igual que hi va haver una bombolla financera i immobiliària també hi va haver una bombolla mediàtica" i n'estem pagant els excessos. Espero que hi hagi una recuperació econòmica i es trobi un model econòmic sostenible per internet.

JOSEP CUNÍ

"No he cregut mai en l'objetivitat"

Veus amenaçat el periodisme?

No. És un sector que no ha tingut la reconversió que necessitava quan li tocava i ara suma la crisi econòmica a la del sector.

Quan els estudiants et pregunten si tenen futur, què els dius?

Que sí, però que dependrà molt d'ells i que t'ho has de treballar. Jo volia treballar a la ràdio i l'any 70 estava segrestada pels de sempre i havies de tenir vocació, renunciar a tot i, si et tocava de matinada, dissabtes i diumenges i Nadal, Sant Joan i Cap d'Any agafar-ho.

¿Informació i opinió es confonen massa?

No he cregut mai en l'objectivitat. Jo sóc bel·ligerant contra la pena de mort, no vull ser objectiu. ¿Estic a favor de separar totalment l'opinió de la informació? No, perquè és impossible, millor anar de cara.

XAVIER VINADER

"Has de tenir l'instint del llebrer, del gos de cacera"

El periodisme d'investigació està en crisi a tot el món.

És un gènere malmès i que s'ha de recuperar, juntament amb el gran reportatge. Els que s'hi dediquen són periodistes incòmodes perquè són una mena de cèl·lula que està incontrolada, i alguns reportatges poden tocar els nassos als amics dels propietaris i causar problemes jurídics, la qual cosa representa molts diners. Però jo sóc dels que m'aixeco al matí i penso que encara li podré tocar els nassos al poder. Pots ser prudent, però no has de tenir por. Has de tenir l'instint del llebrer, del gos de cacera, per ensumar les coses i seguir-les, i paciència, profunditat i formació.

JORDI ÉVOLE

"Jo intentaria lluitar contra la dictadura de les audiències"

Cap on va el periodisme? Hi ha la sensació generalitzada que no es fan programes de qualitat com els d'abans...

El primer pas l'hem de fer els que som a dins, que tenim tendència a veure les coses de color negre. Jo intentaria lluitar contra la dictadura de les audiències, que condicionen massa el nostre estat d'ànim, la nostra supervivència. Correm el risc d'expulsar programes de la televisió generalista. S'ha de valorar la repercussió social d'un programa, no només la xifra d'espectadors. S'hauria d'exterminar una frase del llenguatge de molts directius: "Donem a la gent el que la gent vol" ¿Però tu com saps el que la gent vol?

CARLES FRANCINO

"El gran actiu de TV3 sempre ha estat la qualitat"

Què esperes dels canvis en els mitjans públics?

Les autonòmiques en general i TV3 en particular són dues coses diferents, i amb això també faig grans esforços per fer-ho entendre aquí. TV3 és singular, per raons òbvies, sempre ha mantingut una qualitat de programació i una dignitat professional. Jo crec que gairebé mai ha suspès. Han passat coses puntuals, les entrevistes a Jordi Pujol no eren en directe sinó que es gravaven, i cada partit ha intentat potinejar-hi, però des de fa uns anys hi ha comitès professionals, i espero que això no canviï, que no ho intentin retallar, que no ho intentin aigualir.

Però caldrà retallar?

Ha crescut molt i s'ha d'aprimar? Potser sí, però no barregem una cosa amb l'altra, el gran actiu de TV3 i el seu èxit sempre ha estat la qualitat. Confio sobretot en la fortalesa dels professionals de la casa.

IÑAKI GABILONDO

"El canvi de model arrossegarà un munt de periodistes"

Ha viscut l'ascens del periodisme en primera persona i ara està veient la caiguda de molts mitjans.

L'he vist créixer i, ara, més que veure'l caure, el veig canviar. El que està condemnat clarament és el model de negoci que ha sostingut el periodisme, però el periodisme sobreviurà. Se sostindrà en estructures d'una naturalesa completament diferent, algunes no ens les podem ni imaginar. Estem vivint simultàniament la caiguda del model que hem conegut, i l'intent, sense que acabi de néixer, del model que apunta.

L'interregne és incòmode.

Tots aquests processos es produeixen sobre un munt de cadàvers. El canvi del model d'estructura d'empresa no acabarà amb el periodisme, però pel camí arrossegarà un munt de periodistes. Les víctimes són periodistes a l'atur, subocupació, contractes porqueria, salaris de misèria... És una transició molt angoixant.

I com ho viu personalment?

Com el que està assistint al naufragi. Tinc 70 anys, sóc un privilegiat, la meva vida està en una altra etapa, però ho veig amb gran dolor i recança. No puc fer gaire més que certificar-ho amb dolor.

JÚLIA OTERO

"Fa anys que dic que el periodisme està mort"

Salvarem el periodisme?

Fa anys que dic que el periodisme està mort. A Espanya hi ha un periodisme cada cop més de trinxera. Entre la política de partit, l'adscripció ideològica i els interessos empresarials, quin marge té el periodista que treballa per a un mitjà? Entre la veu de l'amo, que s'ha de defensar perquè és qui et paga i qui paga mana, i la veu de l'afiliació política, que normalment també arriba via amo, quin marge li queda al periodista? A més a més, amb la precarietat perquè no es venen exemplars i perquè hi ha hagut una gran davallada en publicitat, si cobra 800 euros al mes i ha de pagar la seva hipoteca, ¿li pots demanar que sigui un heroi? Com a molt podem aspirar que els periodistes s'agrupin ideològicament allà on són els seus.

ANA PASTOR

"L'única arma que tenim és preparar-nos i insistir"

¿Tens clar què vols fer i què no en periodisme?

Estic experimentant que difícil que és escriure una entrevista. Per a mi és molt més fàcil fer una entrevista en directe a la televisió o a la ràdio que escriure-la al paper. Ara intento aprendre a fer premsa. Moltes vegades, quan un salta al camp, se li exigeix que marqui el gol. Jo crec que tothom té un temps de rodatge. Segurament no ho faré igual en premsa que en ràdio o televisió, que és on més temps he tingut.

¿I com es marquen els gols en una entrevista?

Aconseguint titulars. Ho poden ser les respostes o els silencis, o negar-se a respondre.

Existeixen trucs en una entrevista?

L'única arma que tenim els periodistes és preparar-nos-la bé i insistir i insistir. El periodisme anglosaxó i el llatinoamericà són una referència en això. Insistir i insistir no és una qüestió de ser impertinent, i si s'ha de ser impertinent perquè no t'estan contestant el que preguntes, doncs no passa res, tampoc és una tragèdia.

JOSEP MARTÍ

"La barreja de polítics i periodistes és horrible"

Com veus la relació entre periodisme i política.

El fundador de Le Monde va dinar només una vegada amb De Gaulle. Aquí la barreja horrible entre polítics i periodistes ha fet un mal enorme. El principi periodístic és la distància. Si la perdem i fem una simbiosi estranya, qui rep el teu missatge estarà convençut que els fets estan del tot mediatitzats.

JAUME BARBERÀ

"El periodisme ha de ser intencional i no neutral"

El periodisme ha de tenir intenció?

Sóc un periodista que treballa amb un objectiu. ¿Tu faries articles sense saber més o menys on vols anar? És impossible, no? Si no saps què vols dir, quin article faràs? Jo crec que avui l'únic periodisme és l'intencional. I, sobretot, no neutral. Si no, desapareixerem.

Dius que informes per inconformar. ¿Ets un provocador?

No. Per a mi notícia és conflicte. ¿I quan hi ha conflicte? Doncs quan s'aprova una reforma laboral que permet l'acomiadament preventiu. Imagina't tu. Com la guerra de l'Iraq. Una empresa preveu que pot tenir menys beneficis i això li permet acomiadar. I a qui acomiada?: la gent que de tant en tant es posa malalta, els que tenim més antiguitat, els de cabells blancs.