Entre la perplexitat i la pena

Desplegant l’habilitat comunicativa que ha posseït tota la vida, Jordi Pujol va voler fer ahir al Parlament el mateix de sempre: donar el titular de la notícia ell mateix. Per això va repetir (i va aconseguir que tothom repetís) allò del “Diuen, diuen, diuen...”, una manera de sembrar dubtes sobre el fonament de les acusacions a què s’enfronten ell i la seva família. No va colar. Amb la declaració de Marta Ferrusola, el pas dels Pujol per la Ciutadella va tocar fons. Primer per la incoherència d’anunciar que no contestaria i acabar contestant-ho gairebé tot. I, després, per les patètiques afirmacions sobre la situació econòmica de la família i una ironia impròpia, rematada amb un “A mi em fa pena aquest diàleg”, que és exactament el que tots estàvem pensant en sentir-la.