La pintura ressorgeix com a teràpia

Creix l’interès per l’art com a mètode de relaxació i per fomentar la creativitat

Canviar la volatilitat dels arxius al núvol per una cosa física com una tela i un pigment. Passar del blanc i negre dels correus electrònics i el Word a un entorn en color amb totes les possibilitats del Pantone. Desobeir, per una estona, el dictat de l’agenda i la rutina de la feina per crear sobre la marxa, sense cotilles, decidint al moment el traç i el color. Aquests són els canvis que busquen molts dels que s’han aficionat a la pintura, una activitat artística que en els últims anys revifa com a mètode de relaxació i foment de la creativitat. Una manera més tradicional d’aplicar la filosofia do it yourself (fes-t’ho tu mateix) que amb tècniques més modernes com l’ scrapbooking i la impressió 3D.

Muntsa Lacima està fent un collage amb acrílic, pols de marbre i paper de seda. Normalment s’inclina per les pintures meticulosament definides, preciosistes, però les professores d’ImaginART, una escola creativa d’arts plàstiques de Barcelona, li van aconsellar que es deixés anar. Lacima és professora; ara està jubilada i aprofita el temps per estudiar humanitats i idiomes. “Em passo el dia llegint i estudiant i em faltava la part creativa”, diu. Neus Sanchis, ara traductora i abans periodista, explica que també es va iniciar en la pintura per una sensació similar: “Vaig començar a pintar perquè necessitava fer alguna cosa creativa. M’estava angoixant molt amb la feina, molt rutinària”. El 2011 la Neus es va estrenar amb la tècnica del carbonet al taller de pintura del Centre Cívic Cotxeres de Sants i ara, molts quadres després, ja domina el pastel, l’aquarel·la i l’oli.

Les històries com les de la Muntsa i la Neus es repeteixen. Olga Artigas, una de les dues fundadores i professores d’ImaginART, explica que si bé van notar una davallada d’alumnes a l’escola per la crisi -tant d’adults com de petits-, des de fa un temps perceben una atracció creixent per aquesta afició. “Tornem a viure un interès”, explica Artigas, que l’atribueix a un canvi de mentalitat: “Veiem útil mantenir un estat d’ànim positiu; per tant, és de primera necessitat fer alguna activitat com la pintura”. A ImaginART ensenyen tècniques com ara el carbonet, les ceres, l’aquarel·la, la tinta i l’oli, però el que realment diferencia aquesta escola és la seva aproximació a l’art com a teràpia, i que segueixen la “pedagogia de l’ànim”, és a dir, que a través de la pintura les persones poden fer un viatge introspectiu, reconèixer el que senten i expressar-se.

Treballar les emocions

“Allà on s’esgota el discurs verbal, arriben les imatges”, explica Mònica Álvarez, que amb Artigas completa el tàndem a ImaginART. Hi reflexiona mentre remena els olis que estan fent els nens i els adolescents que vénen a les classes. Álvarez explica que cada any treballen una temàtica i en fan exposicions. Aquest any estan treballant les emocions, i el quadre de traços agressius i caòtics en negre i color vi d’un adolescent contrasta amb el d’un altre nen que, sobre un fons groc llampant, ha dibuixat un sol somrient.

Són les vuit del vespre passades i els més petits ja han marxat. A l’estudi hi queden alguns adults habituals i un grup de noies que fan una sessió d’aquarel·la exprés. Nathalie Cosculluela està aplicant color amb delicadesa. Treballa de gestora comercial en una empresa multinacional i necessitava una activitat diferent que contrastés amb el dia a dia. “M’agrada donar forma a alguna cosa partint de zero”, comenta.

Davant de la Nathalie, Murat Dikkaya també es concentra en el pinzell. Fa més d’un any que pinta i està content de reprendre una afició que havia conreat fa anys. Per a ell també és una vàlvula d’escapament de la rutina: “És una manera de relaxar-me”. “La pintura fa que paris en aquesta vida vertiginosa que portem”, comenta Álvarez. Per a aquesta llicenciada en belles arts, la pintura aporta una “necessària introversió”. Permet deixar al marge els problemes quotidians i centrar-te en un color, en un traç i al mateix temps, segons diu Álvarez, “reconèixer el nostre estat d’ànim”. “La pintura, des dels seus començaments més prehistòrics, té un sentit màgic: ajuda a relacionar-nos amb l’entorn i a dirigir i conduir les nostres energies psíquiques i emocionals”, afegeix Álvarez.

Artigas deixa un moment les explicacions de l’aigua i el color a les alumnes del curs d’aquarel·la exprés i, a l’avantsala de l’habitació de les exposicions, ensenya un quadre fet amb paper higiènic, cola blanca i sorra de platja. “El fet de descobrir noves tècniques és motivador”, afirma Artigas. Afegeix que pinten aquarel·les amb cafè i altres materials com sal, vinagre i llimona. A més, ella, que ve d’una família lligada a la costura, també imparteix un curs de samarreting en què s’aprèn, entre altres coses, com es pot convertir en un estampat una taca que havia fet inservible una samarreta. Artigas explica que, quan els alumnes comencen a l’escola, els fan una mena de diagnosi per conèixer-ne l’estat d’ànim i la teràpia artística més adient. “No tothom està preparat per meditar”, explica Artigas, que reconeix que la pintura pot ser una alternativa.

Buscant reconeixement

Neus Sanchis està pintant ara a l’oli una versió de La nit estelada, de Van Gogh, per encàrrec de la seva mare. Colors llampants i traços atrevits, però reconeix que en altres èpoques de la seva vida, més estressants, els quadres eren més foscos. Amb la pintura volia desconnectar però també buscava alguna cosa més: “Quan vaig estar a l’atur em servia molt per socialitzar amb la gent i per desconnectar de l’angoixa d’estar buscant feina o a casa”. Per a d’altres, com la Muntsa, la pintura no és tant una desconnexió del dia a dia com “una rutina més” que s’afegeix als estudis d’humanitats i el gimnàs. “Quan et jubiles, no has de matar el temps. Has d’aprofitar-lo fent coses diferents. Ja no tinc l’estrès dels alumnes de l’institut, però sí que m’aixeco a la mateixa hora i tinc una rutina”, explica aquesta professora que s’ha abocat a l’art. Per a ella, un diumenge perfecte és el que combina pluja i pinzells a casa.

Álvarez explica que la creativitat que estimula la pintura ajuda també a sobreposar-se millor i a resoldre amb més imaginació fets imprevistos o problemes de la vida quotidiana. Per a aquesta professora d’arts plàstiques, amb formació també en filosofia i ioga, l’art té molts valors terapèutics. No només permet desconnectar i ser creatiu, sinó que connecta amb l’esperit més lúdic de la infància i ens aporta el plaer estètic. A més, té un component de reconeixement. “No estic acostumada a fer coses que es materialitzen”, explica Lacima, que afegeix que la satisfà el reconeixement dels altres quan algú li encarrega una pintura. “Amb la pintura tens un resultat final. Ho has fet tu i la resta de la gent ho valora. Això et reforça l’autoestima”, explica Sanchis. Pintar és també embrutar-se i fer un moviment amb les mans més enllà de picar el teclat amb els dits. “És una manera de tornar a expressar-te amb les mans, de tornar a tocar. M’agrada molt fer coses manuals per desconnectar de la vida que tenim tan tecnològica”, conclou Sanchis.

Mandala: més enllà d’un passatemps

Per a alguns fer mandales podria ser un passatemps similar al de fer sudokus o mots encreuats, però en realitat aquesta tècnica artística representa molt més. Ho explica Mònica Álvarez, una de les dues fundadores d’ImaginART, que va fer la seva tesi doctoral sobre les estructures mandàliques. Mandala, explica, és una paraula sànscrita que significa cercle. De fet, és un cercle, sovint amb diversos dibuixos simètrics a dins, per pintar. El cercle és un símbol, i el que pretén aquesta tècnica és una relaxació i que la persona que pinta se centri en ella mateixa i no en el que passa a fora. “És un exercici molt vinculat a la meditació”, afirma Álvarez. Hi ha plantilles de mandales que són força utilitzades, tot i que Álvarez explica que a les seves sessions es treballa de manera més creativa, i només amb un cercle i un punt central l’alumne desenvolupa la resta. “El mandala és un mena d’engany per al cervell. Quan la teva ment està ocupada pintant, en els colors, li estàs donant aquesta desacceleració que necessitem”, afegeix. Diu que la majoria d’alumnes de les sessions de mandales són “superdones”, és a dir, dones joves que treballen, estudien i tiren endavant una casa i una família. Els mandales també s’utilitzen en psicologia i a les escoles per relaxar els infants. Álvarez diu que últimament hi ha una efervescència d’aquesta tècnica i d’altres mètodes que intenten “que la nostra atenció miri cap a dins”.

Més continguts de

El + vist

El + comentat