Controvèrsia a Òmnium i l’ANC per la llista unitària

Esgotaran la negociació per acordar l’oferta conjunta

Els esdeveniments se succeeixen a velocitat de vertigen i els alts i baixos han sigut els últims dies una constant en les dues principals entitats que empenyen el procés d’independència. Després de l’anunci del 9-N d’Artur Mas, l’ANC i Òmnium es veuen abocades a prendre decisions que tindran repercussions excepcionals en la política catalana. Com, per exemple, quin ha de ser el mètode polític per maximitzar l’adhesió electoral al projecte independentista en unes plebiscitàries. És a dir, el dilema sobre si hi ha d’haver llista conjunta de CDC i ERC i personalitats rellevants o si, per contra, per sumar al projecte tantes sensibilitats ideològiques com sigui possible és millor que cadascú vagi pel seu compte però amb un compromís programàtic compartit.

En aquest mar de pressions multilaterals, ahir queia com una galleda d’aigua freda la condició que posava el coordinador general de CDC, Josep Rull: o ERC accepta una llista amb CDC o no s’avançaran eleccions. Perquè si una cosa tenen clara (almenys fins ahir) tant l’ANC com Òmnium és que Mas hauria de posar com més aviat millor data a les eleccions per garantir la seva màxima implicació en el nou 9-N.

ANC i Òmnium -integrants de la plataforma de campanya Ara és l’hora - esgotaran els terminis de negociació avui fins a l’últim minut per acordar la proposta conjunta de les dues entitats en l’acte Fem un pas endavant de demà a la plaça Catalunya de Barcelona, amb intervencions de Carme Forcadell i Muriel Casals, fila zero amb noms com el de Juanjo Puigcorbé, Eduardo Reyes, Germà Bel, Sergi Mateu, Màrius Serra, Empar Moliner, Sergi Belbel, Pep Sala o Montserrat Carulla, i la lectura del poema Ara mateix per Sílvia Bel, Cesk Freixas i Lluís Llach al piano. Fins ahir, el debat sobre si era idoni que Ara és l’hora forcés una coalició sobiranista no només no generava consens, sinó que provocava controvèrsia. Ningú perd de vista que, de fet, aquestes entitats no deixen de ser un reflex de l’independentisme, de sensibilitats ideològiques i estratègiques contraposades.

En canvi, sí que hi ha un ampli consens en la necessitat de recuperar la unitat d’acció basant-se en la independència i en la necessitat de posar data a les eleccions, entre altres coses per mantenir viva la macrocampanya d’ Ara és l’hora. Perquè hi ha el convenciment que té poc sentit abocar tota la potència activista d’ Ara és l’hora en una primera volta -el nou 9-N- sense la data de la segona volta, les eleccions plebiscitàries que Mas va qualificar de “consulta definitiva”.

L’ANC va recollir ahir l’opinió de les seves territorials, en molts casos contràries -especialment en les zones metropolitanes- a forçar que ERC accepti una llista que els republicans no veuen clara i que CDC ja ha dit que voldria costi el que costi. En qualsevol cas, prioritzen el contingut: declaració d’independència i suport a la llista o llistes que així ho recullin com a punt nuclear del programa. Avui es reunirà la permanent de l’ANC, primer, i després el secretariat nacional per, en última instància, consensuar en la junta d’ Ara és l’hora el posicionament que volen fer públic demà.

Més continguts de