CANVI DE CICLE

Espanya es tanca en banda

Rajoy, el PP i el PSOE no s'estoven davant les peticions de diàleg i es neguen a negociar la consulta

José Ignacio Wert és el ministre més mal valorat. També dels que tenen més perfil ideològic i un suport més alt entre totes les faccions i corifeus mediàtics del PP. I d'entre els que s'asseuen a la sala del consell de ministres, és dels que millor llegeixen i interpreten Mariano Rajoy. Ahir Wert era al Senat, on es reunia amb els consellers queixosos de la nova llei d'educació: ja sigui per l'atac a la immersió lingüística, l'arraconament de la pública o el retorn de la religió. No es va moure ni un mil·límetre, no tocarà el redactat de la norma, però es va obrir a suavitzar-ne el calendari d'aplicació. El que val per a la llei d'educació val per a Catalunya i per als que, a la desesperada i desbordats des de fa més d'un any per la força d'un procés català que l' establishment no pot embridar, busquen diàleg i moderats sota les pedres a la capital espanyola.

El govern espanyol va reiterar ahir que hi pot haver bones maneres i converses amb Artur Mas i els partits catalans -singularment, amb CiU i el que encara és el seu home fort a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida-. Però això en cap cas inclou negociar una consulta per l'estat propi, una reclamació amb què Mas es va presentar a les eleccions, que té un ampli suport al Parlament i que els partidaris del sí intenten convertir en objecte de les converses amb l'Estat.

Cap gest públic o privat

D'això, però, el PP i el PSOE no volen saber-ne res. Ni els partits espanyols ni la Moncloa emeten senyals, públic o privats, que facin intuir portes entreobertes. Res de res. De fet, l'equip de Rajoy ni tan sols es planteja abordar amb el PSOE la reforma federal de la Constitució que Alfredo Pérez Rubalcaba i Pere Navarro van posar damunt la taula de Mas divendres per fer-lo desistir de la consulta per l'estat propi.

Ahir els socialistes espanyols insistien en la reforma de la Constitució -que "haurien de votar tots els espanyols"- mentre demanaven "molt diàleg" i rebutjaven "consultes il·legals". I fins i tot, a la nit al Congrés, de bracet amb el PP, secundaven un text d'UPyD contra el dret a decidir i pagant, altre cop, el peatge que el PSC trenqués la unitat de vot i evidenciés la divisió socialista.

Els populars es parapeten dient que ni per abordar la reforma constitucional hi ha consens. El diàleg Rubalcaba-Rajoy es limita a estudiar com frenar Mas. Malgrat tot, ahir al matí Duran i Lleida es va fer, en una entrevista a la cadena Ser, ressò d'una informació de La Vanguardia -el diari que fa tàndem amb el líder d'Unió en defensa de la tercera via-, en el sentit que hi havia contactes entre CiU, el PSOE i el PP per reprendre el diàleg i buscar una sortida. Duran va confirmar la informació i es va felicitar perquè "alguna cosa es mou, encara que sigui poc" i va explicar que s'havia reunit amb Rajoy el 16 d'octubre per demanar-li una proposta que permeti als catalans desistir de la independència. Duran, en nom seu i de sectors mediàtics i empresarials del país, ha implorat per activa i per passiva una "oferta" i fins i tot ha confessat estar "desesperat" perquè no arriba.

A Palau no volen incomodar els autoproclamats moderats i es limiten a intentar deixar en evidència l'immobilisme de Rajoy, que no s'ha mogut i no passa de les bones paraules. Cada cop que es concreten fulls de ruta, però, el diàleg es manifesta buit de contingut. Alícia Sánchez-Camacho es va encarregar d'avançar dilluns que, d'entrada, quan Mas fixi data i pregunta de la consulta, la impugnaran. I ahir el portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, concretava límits. Segons ell tot plegat té una "línia vermella", la Constitució.

Com a molt, el finançament

Això no només deixa fora una consulta (la carta magna permetria formalment convocar-la, però no preveu posar en qüestió la unitat d'Espanya), sinó també el pacte fiscal o terceres vies federals o confederals. L'"oferta" de Madrid, si és que arriba en un temps raonable, no sembla que hagi d'anar més enllà d'una millora del finançament, que en cap cas seria en la línia del concert econòmic. L'actitud vigilant dels barons del PP i del PSOE dóna molt poc marge a Rajoy malgrat la pressió de Sánchez-Camacho i de part de l'empresariat català. Alonso es va negar a parlar d'una "negociació" i va assenyalar que el que ha de fer Mas si vol un diàleg fructífer és ser "sensat", centrar-se en l'economia i desentendre's d'ERC.

Margallo, contra l'"il·lusionisme"

Des de Vílnius, a Lituània (un país que fa vint anys que té estat propi, que actualment presideix la UE i que fa un mes va donar suport al procés català tot i que ara marca distàncies per no enemistar-se amb Espanya), el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, va tornar a fixar posició.

Margallo passa per ser un dels ministres més moderats del gabinet de Rajoy i ha animat a buscar "solucions". Sempre, però, dins un marc legal, la Constitució, que a Catalunya ja no defensen tal com està ni els sectors conservadors. El ministre va assenyalar ahir que la consulta sobiranista que promou Mas i l'anhel de l'estat propi "és pur il·lusionisme" i va enumerar totes les "catàstrofes" que, al seu entendre, tindria la seva consecució per a Catalunya. Diàleg sí, però no sobre la consulta, encara que la reclamin 107 dels 135 diputats del Parlament.

Més continguts de